Poesia i dramatúrgia

Poesia i dramatúrgia

La literatura s'organitza tradicionalment en tres grans gèneres: el narratiu, el líric i el dramàtic. En este tema estudiarem els dos últims: la poesia (gènere líric), on l'autor expressa sentiments i emocions, sovint en vers, i la dramatúrgia (gènere dramàtic), formada per textos escrits per a ser representats davant d'un públic.

La poesia: el gènere líric

El poema sol estar escrit en vers, és a dir, en línies amb una mesura i un ritme. Els elements bàsics són:

• Vers: cada una de les línies del poema.
• Estrofa: conjunt de versos. Segons el nombre de versos parlem de apariat (2), tercet (3), quarteta o quartet (4), etc. El sonet té 14 versos: dos quartets i dos tercets.
• Mètrica: en català, les síl·labes d'un vers es compten fins a l'última síl·laba tònica. Si dues vocals es troben entre paraules, sovint s'unixen en una sola síl·laba (sinalefa).
• Rima: repetició de sons a partir de l'última vocal tònica. És consonant si coincidixen vocals i consonants (nit / llit) i assonant si només coincidixen les vocals (porta / volta).
• Figures retòriques: recursos expressius com la metàfora («els teus ulls són dos estels»), la comparació (amb com), la personificació, l'anàfora (repetició a l'inici dels versos) o l'hipèrbole (exageració).

Grans poetes en la nostra llengua són Ausiàs March (segle XV), que va trencar amb la tradició trobadoresca i va escriure en català en lloc d'occità, i Vicent Andrés Estellés (segle XX), autor del Llibre de meravelles (1971), que parla amb un llenguatge quotidià de l'amor, la mort i la vida a València.

La dramatúrgia: el gènere dramàtic

Un text teatral està pensat per a ser representat. Per això té característiques pròpies:

• Text principal: allò que diuen els personatges. Pot ser diàleg (conversa entre personatges), monòleg (un personatge parla sol en veu alta) o apart (un personatge diu alguna cosa que només sent el públic).
• Acotacions: indicacions de l'autor, normalment entre parèntesis i en cursiva, sobre l'escenari, els gestos, els moviments o el to de veu. No es pronuncien.
• Estructura externa: l'obra es dividix en actes i els actes en escenes (canvien quan entra o ix un personatge).
• Estructura interna: plantejament, nus i desenllaç.
• Subgèneres: la tragèdia (conflicte greu i final desgraciat), la comèdia (situacions humorístiques i final feliç) i el drama (barreja d'elements). En la tradició valenciana destaca el sainet, peça breu i còmica de costums; Eduard Escalante (segle XIX) en fou el gran autor.

En el teatre contemporani valencià destaca Rodolf Sirera, autor d'El verí del teatre (1978).

Exemples resolts

Exemple 1. Mesurar un vers. «El sol daurat s'amaga».

• Separem síl·labes: El / sol / dau / rat / s'a / ma / ga.
• L'última síl·laba tònica és ma (a-ma-ga): comptem fins ací.
• El(1) sol(2) dau(3) rat(4) s'a(5) ma(6) → vers de sis síl·labes (hexasíl·lab).

Exemple 2. Tipus de rima. «La lluna dorm sobre el teulat de nit / i jo no trobe la son dins del llit.» Des de l'última vocal tònica: nit → -it, llit → -it. Coincidixen vocal i consonant → rima consonant.

Exemple 3. Fragment teatral.

MARIA.— (Entra corrent i tanca la porta.) Ja estan ací!
PERE.— (Sense alçar la vista del diari.) Qui?
MARIA.— (A part.) Si li ho dic, no em creurà.

• Text principal: les intervencions de Maria i Pere (diàleg).
• Acotacions: (Entra corrent i tanca la porta.) i (Sense alçar la vista del diari.).
• (A part.) indica que la frase següent és un apart: només l'escolta el públic.

Recorda

Per a comentar un poema, fixa't en el tema, l'estructura (estrofes), la mètrica, la rima i les figures retòriques. Per a comentar un text teatral, fixa't en els personatges, el conflicte, la funció de les acotacions i el tipus de text principal.

Llegir i representar

Un poema guanya molt quan es llig en veu alta: el ritme dels versos, les pauses del final de cada línia i la rima només es perceben del tot quan s'escolten. Igualment, un text teatral no està complet fins que es representa: els actors i actrius interpreten les acotacions, decidixen el to de cada frase i donen vida als personatges. Per això, una bona activitat és recitar un poema breu o representar en grup una escena curta, prestant atenció a la dicció, a les pauses i als gestos.

Exercicis