Registres i varietats

Registres i varietats

Una llengua no es parla sempre de la mateixa manera. Canvia segons on vivim, qui som, quan va ser escrita i, sobretot, segons la situació comunicativa. Estes diferències s'anomenen varietats lingüístiques. Conéixer-les ens ajuda a triar en cada moment la manera de parlar més adequada.

Els tipus de varietats

• Varietats geogràfiques o dialectals: depenen del territori on viu el parlant. Per exemple, «xiquet» en valencià i «nen» en català central; «jo cante» i «jo canto».
• Varietats històriques: depenen de l'època. El valencià del segle XV d'Ausiàs March no és igual que el d'ara: «Veles e vents han mos desigs complir» (hui diríem «Veles i vents han de complir els meus desitjos»).
• Varietats socials: depenen del grup social del parlant: l'edat (la parla juvenil), la professió (el llenguatge dels metges, dels informàtics), el nivell d'estudis. Les paraules pròpies d'un grup professional s'anomenen argot o llenguatge d'especialitat, i el vocabulari juvenil sovint inclou paraules noves o manllevades.
• Varietats funcionals o registres: depenen de la situació de comunicació. Un mateix parlant canvia de registre moltes vegades al dia: no parla igual amb els amics que en un examen oral.

Els registres

El registre és la varietat que triem segons la situació. Depén de quatre factors:

• Tema: general o especialitzat (no parlem igual del cap de setmana que de la fotosíntesi).
• Canal: oral o escrit.
• Propòsit: informar, convéncer, ordenar, entretindre...
• Relació entre els interlocutors: de confiança (amics, família) o de distància (un professor, un tribunal, una persona desconeguda).

Principals registres

• Registre col·loquial o informal: s'usa en situacions de confiança. Frases curtes, repeticions, frases fetes, interjeccions, diminutius, vocabulari expressiu. Exemple: «Ei, què passa? Anem a fer un mos?».
• Registre estàndard o neutre: correcte i comprensible per a tothom; s'usa en els mitjans de comunicació, els llibres de text o les classes. Exemple: «El temps serà assolellat durant tot el cap de setmana».
• Registre formal o culte: molt acurat, vocabulari precís, oracions complexes, tractament de respecte (vosté, vostés). S'usa en discursos, textos administratius, jurídics o acadèmics. Exemple: «Li agrairíem que ens fera arribar la documentació abans del dia 15».
• Registres d'especialitat: científic, tècnic, jurídic, periodístic... amb un vocabulari propi (tecnicismes).
• Registre vulgar: incorrecte normativament, amb paraules malsonants o formes no acceptades («*vale», «*bueno»). Convé evitar-lo.

Trets lingüístics dels registres

Podem reconéixer el registre d'un text fixant-nos en alguns trets concrets:

• Vocabulari: el registre col·loquial usa paraules generals i expressives («fer una cosa», «molt guai»); el formal, paraules precises («elaborar», «excel·lent»).
• Tractament: en el col·loquial, «tu» i «vosaltres»; en el formal, «vosté» i «vostés».
• Sintaxi: en el col·loquial, oracions curtes, incompletes o interrompudes; en el formal, oracions completes i ben connectades.
• Elements expressius: el col·loquial abunda en interjeccions («ei!», «ostres!»), diminutius i frases fetes; el formal els evita.
• Pronúncia: en el col·loquial és relaxada («pa» per «per a»); en el formal, més acurada.

L'adequació

Un text és adequat quan el registre s'ajusta a la situació. Parlar amb un registre molt formal amb els amics resultaria estrany, però parlar de manera col·loquial en una entrevista de treball o en una instància a l'ajuntament seria inadequat. Ser competent en una llengua vol dir dominar diversos registres i saber canviar d'un a l'altre.

Exemples resolts

Exemple 1. Identificar la varietat.

• «Lo xiquet ha anat a l'hort» → varietat geogràfica (article «lo», propi del nord de Castelló).
• «El pacient presenta una fractura del radi» → varietat social / registre d'especialitat (llenguatge mèdic).
• «Com és aquell vers: "Lo jorn ha por de perdre sa claror"» → varietat històrica (Ausiàs March, segle XV).

Exemple 2. Canviar de registre. Transforma este missatge col·loquial a un registre formal per a enviar-lo a la directora del centre:

Col·loquial: «Ei! Demà no vinc que tinc metge, vale?».

Formal: «Benvolguda directora: li comunique que demà no podré assistir a classe perquè tinc una visita mèdica. Atentament,».

Canvis fets: fórmula de salutació formal, tractament de «vosté» (li comunique), eliminació de la interjecció «ei» i del castellanisme «vale», oració completa amb connector causal («perquè») i fórmula de comiat.

Exemple 3. Analitzar els factors. Un professor explica la Revolució Francesa a classe. Tema: especialitzat (història); canal: oral; propòsit: informar; relació: de cert distanciament però propera. Registre adequat: estàndard, amb alguns tecnicismes de la història.

Exercicis