Al llarg de l'ESO has estudiat el català com a sistema: la seva gramàtica, el seu lèxic i la seva literatura. En aquest tema el mirarem des d'un altre angle: com a llengua viva que fa servir una comunitat i que tu fas servir (o podries fer servir) cada dia. Reflexionaràs sobre la teva biografia lingüística, coneixeràs els conceptes bàsics de la sociolingüística i pensaràs quin paper vols que tinguin les llengües en el teu futur.
El català es parla a Catalunya, al País Valencià (on rep també el nom de valencià), a les Illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la Catalunya del Nord (França), a la ciutat de l'Alguer (Sardenya, Itàlia) i al Carxe (Múrcia). Té un estatus legal molt diferent segons el territori: a Andorra és l'única llengua oficial de l'estat; a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears és cooficial amb el castellà; en altres zones té un reconeixement escàs o nul.
El català té dos grans blocs dialectals: l'oriental (central, rossellonès, balear i alguerès) i l'occidental (nord-occidental i valencià). Totes les varietats són igualment correctes en el seu context i comparteixen una llengua estàndard comuna per als usos formals. Parlar una varietat dialectal no és parlar malament.
Un prejudici lingüístic és una opinió sense base científica sobre una llengua o sobre els seus parlants. Exemples: «hi ha llengües més útils o més boniques que d'altres», «el català no serveix fora de casa nostra» o «el valencià i el balear són un català incorrecte». La lingüística demostra que totes les llengües i varietats són sistemes complets, capaços d'expressar qualsevol contingut.
La biografia lingüística és el relat de la relació de cada persona amb les llengües: quines va aprendre primer, en quines estudia, en quines parla amb els amics, quines consumeix a les xarxes, a la música o a les sèries. Analitzar-la ajuda a prendre decisions conscients: mantenir el català quan l'interlocutor l'entén, llegir i escriure-hi amb correcció, i alhora aprendre altres llengües. El plurilingüisme no resta: suma. Pensar en el futur implica també preveure com les llengües t'ajudaran en els estudis i en la feina, i quina responsabilitat tens com a parlant en la vitalitat de la llengua.
Per escriure la teva biografia lingüística, et pots fer preguntes com aquestes: quina llengua o quines llengües parlaves a casa quan eres petit? En quina llengua penses, comptes o somies? Canvies de llengua segons amb qui parles? Quines llengües t'agradaria dominar d'aquí a deu anys i per què? Respondre-les amb sinceritat és el primer pas per construir un projecte lingüístic personal.
Situació: la Laia entra en una botiga i saluda en català. El dependent li respon en castellà amb amabilitat. La Laia canvia immediatament al castellà, tot i que el dependent li ha dit que fa anys que viu a Girona.
Pregunta: quin fenomen sociolingüístic es produeix i quina alternativa tenia la Laia?
Resolució: 1) El canvi automàtic de llengua és un cas de norma de convergència. 2) Com que el dependent viu fa anys en un territori de parla catalana, és molt probable que entengui el català. 3) Alternativa: la Laia podia continuar parlant en català, amb amabilitat, i canviar només si l'altra persona li indicava que no l'entenia. Així es respecta el dret de tots dos a ser entesos i, alhora, s'afavoreix l'ús social de la llengua.
En quin estat el català és l'única llengua oficial?
Com s'anomena la situació en què dues llengües conviuen en una societat però una ocupa els usos formals i de prestigi i l'altra queda reduïda als usos familiars?
Quina d'aquestes afirmacions és un prejudici lingüístic?
A quin estat pertany l'Alguer, ciutat on es parla una varietat del català?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis