L'assaig literari i el periodisme d'opinió

L'assaig literari i el periodisme d'opinió

L'assaig i els gèneres periodístics d'opinió tenen una cosa en comú: un autor hi exposa la seva manera de veure un tema i intenta convèncer o fer pensar el lector. Són textos argumentatius, però amb una voluntat d'estil que, en el cas de l'assaig, els acosta a la literatura.

L'assaig

L'assaig és un text en prosa, generalment breu o de llargada mitjana, en què l'autor reflexiona amb llibertat sobre un tema (filosòfic, polític, artístic, quotidià) des d'un punt de vista personal. El nom prové dels Essais (1580) del francès Michel de Montaigne, que significa «assajos», és a dir, intents de pensar.

Característiques:

• Subjectivitat: l'autor parla sovint en primera persona i no amaga les seves opinions.
• Estructura oberta: no segueix un esquema fix com el d'un article científic; les idees poden avançar per associació.
• Divulgació, no exhaustivitat: no pretén esgotar el tema ni fer-ne un estudi tècnic amb dades i notes, sinó suggerir i fer reflexionar.
• Cura de l'estil: hi abunden la ironia, les metàfores, les citacions i els exemples.

En la literatura catalana, el gran assagista del segle XX és Joan Fuster (Sueca, 1922 – 1992): Nosaltres els valencians (1962), sobre la identitat del País Valencià, i el Diccionari per a ociosos (1964), un recull d'assajos breus ordenats alfabèticament i escrits amb una ironia aguda. També hi destaquen els articles i dietaris de Josep Pla i, més recentment, autors com Joan Francesc Mira.

Els gèneres periodístics

El periodisme distingeix entre gèneres informatius (notícia, reportatge), que expliquen fets de manera objectiva, i gèneres d'opinió, que els valoren. Els principals gèneres d'opinió són:

• Editorial: expressa l'opinió del mitjà sobre un tema d'actualitat. No va signat, perquè representa la línia del diari.
• Article d'opinió: un autor, sovint un expert o una persona coneguda, dona la seva opinió sobre un tema. Va signat.
• Columna: article d'opinió escrit per un mateix autor amb periodicitat fixa i en un espai fix del diari. Té un estil personal molt marcat.
• Carta al director: text breu en què un lector dona la seva opinió o fa una queixa.
• Crítica: valoració d'una obra artística (un llibre, una pel·lícula, un concert).

Estructura i recursos de l'article d'opinió

Un article d'opinió sol començar amb un fet d'actualitat o una anècdota que capta l'atenció, presenta la tesi, la defensa amb arguments (dades, exemples, autoritats, comparacions) i acaba amb una conclusió que la reforça. El títol acostuma a ser suggeridor o irònic. Recursos habituals:

• Preguntes retòriques («Algú es creu de debò que...?»).
• Ironia i humor.
• Apel·lacions al lector («Pensem-hi un moment»).
• Connectors argumentatius: en primer lloc, a més, tanmateix, per tant, en definitiva.

Diferències entre assaig i article d'opinió

• L'article parteix de l'actualitat i té una vida curta; l'assaig tracta temes més generals i perdurables.
• L'article té una extensió limitada pel diari; l'assaig pot ser molt més llarg i publicar-se en llibre.
• Tots dos són subjectius i argumentatius.

Com escriure un article d'opinió en cinc passos

• 1. Tria un tema d'actualitat que coneguis bé i que sigui discutible.
• 2. Formula la tesi en una sola frase clara.
• 3. Busca arguments de diferents tipus i almenys un contraargument per refutar-lo.
• 4. Redacta amb una entrada atractiva, un desenvolupament ordenat i una conclusió contundent.
• 5. Posa-hi un títol breu i suggeridor i revisa el text, sobretot la puntuació i els connectors.

Exemples resolts

Exemple 1. Un text sense signatura, publicat a la pàgina d'opinió d'un diari, afirma: «Aquest diari considera que la nova llei d'habitatge és insuficient.» Resolució: és un editorial: no va signat i expressa la posició del mitjà.

Exemple 2. Una periodista publica cada dijous, al mateix lloc del diari, un text breu i irònic sobre la vida quotidiana. Resolució: és una columna, per la periodicitat i l'espai fixos i l'estil personal.

Exemple 3. Un llibre reflexiona, en primera persona i amb ironia, sobre què vol dir ser feliç, citant filòsofs i experiències pròpies, sense pretendre ser un estudi científic. Resolució: és un assaig.

Exercicis