Entre finals del segle XIX i mitjan segle XX, la literatura catalana passa per etapes molt diferents: la modernització del Modernisme, l'ordre del Noucentisme, l'experimentació de les avantguardes i, després de la Guerra Civil (1936-1939), la dura resistència de la postguerra. Conèixer aquest recorregut ajuda a entendre la literatura catalana actual.
És un moviment cultural que vol modernitzar la cultura catalana i posar-la al nivell d'Europa. Hi conviuen dues actituds: el regeneracionisme (l'art ha de transformar la societat) i l'esteticisme (l'art per l'art, la bellesa com a valor suprem). Un tema central és el conflicte entre l'artista, incomprès, i una societat burgesa que el rebutja.
Reacciona contra l'individualisme modernista. Defensa l'ordre, la mesura, la claredat, el model clàssic (mediterrani, grecollatí) i la ciutat com a símbol de civilització. Està lligat a un projecte polític de construcció de país, impulsat per Enric Prat de la Riba: es creen l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i la Mancomunitat de Catalunya (1914). Pompeu Fabra fixa la llengua: Normes ortogràfiques (1913), Gramàtica catalana (1918) i Diccionari general de la llengua catalana (1932).
Trenquen amb la tradició i experimenten amb la forma: cal·ligrames, absència de puntuació, imatges sorprenents. Joan Salvat-Papasseit (Poemes en ondes hertzianes, 1919; El poema de la rosa als llavis, 1923) i J. V. Foix, proper al surrealisme, en són els noms principals.
Després de la victòria franquista, el català queda prohibit en l'ensenyament, l'administració i la premsa. Molts escriptors s'han d'exiliar (Mercè Rodoreda, Pere Calders, Carles Riba durant uns anys) i els que es queden escriuen en la clandestinitat o amb censura. Malgrat tot, la literatura continua:
Als anys cinquanta i seixanta, la poesia adopta sovint el realisme històric, un compromís amb la denúncia social i política.
Aquests moviments no es poden separar de la història. El Modernisme coincideix amb la industrialització i el creixement de Barcelona; el Noucentisme, amb el catalanisme polític de la Lliga Regionalista i la Mancomunitat; les avantguardes, amb la Primera Guerra Mundial i els canvis tecnològics (avió, ràdio, cinema), que els poetes celebren. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) ja va limitar l'ús públic del català, i la Segona República (1931-1939) va obrir una breu etapa de recuperació, interrompuda per la guerra i el franquisme.
Exemple 1. Un text defensa que el poeta ha d'escriure tal com li dicta la inspiració, sense corregir. A quin moviment pertany? Resolució: és la teoria de la paraula viva de Joan Maragall, autor modernista.
Exemple 2. Un altre text elogia la ciutat ordenada, la cultura clàssica i la mesura. Resolució: aquests valors són noucentistes, oposats a l'espontaneïtat modernista.
Exemple 3. Un poema de 1919 té les paraules escampades per la pàgina formant un dibuix. Resolució: és un cal·ligrama, recurs típic de les avantguardes (per exemple, de Salvat-Papasseit).
Quin moviment defensa l'ordre, la claredat i el model clàssic, en oposició a l'individualisme anterior?
Qui és l'autora de Solitud (1905)?
Quina obra de Pompeu Fabra es publica el 1913?
Quina d'aquestes afirmacions sobre la literatura de postguerra és correcta?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis