Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders

Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders

Introducció

L'any 1939, quan acaba la Guerra Civil, la literatura catalana viu un dels moments més difícils de la seva història. El règim franquista prohibeix l'ús públic del català: no es poden publicar llibres ni diaris en català, l'escola es fa només en castellà i molts escriptors han de marxar a l'exili. Tot i això, la literatura catalana no desapareix. Alguns autors continuen escrivint des de l'exili i d'altres ho fan a l'interior, gairebé en secret.

En aquesta lliçó coneixerem tres grans noms d'aquesta literatura de postguerra: el poeta i dramaturg Salvador Espriu, la novel·lista Mercè Rodoreda i el contista Pere Calders. Tots tres van viure la guerra i la derrota, i tots tres van convertir aquella experiència en obres que avui són clàssics de la nostra literatura.

Explicació

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985)

Espriu va passar la infància entre Barcelona i Arenys de Mar, el poble de la seva família. A la seva obra, Arenys es converteix en Sinera (el nom d'Arenys llegit al revés), un espai mític que representa un món perdut. Va escriure narrativa, poesia i teatre, i és un dels autors més traduïts de la literatura catalana.

• Poesia: Cementiri de Sinera (1946), El caminant i el mur (1954) i, sobretot, La pell de brau (1960). En aquest darrer llibre, Espriu reflexiona sobre la convivència entre els pobles de la península Ibèrica, que anomena Sepharad, el nom hebreu d'Hispània. Demana diàleg, respecte i pau després de la guerra.
• Teatre: Primera història d'Esther (1948), una obra plena de joc verbal que és alhora un homenatge a la llengua.
• Temes: la mort, el pas del temps, la decadència d'una societat i la responsabilitat de mantenir viva la llengua.

Molts dels seus poemes van ser musicats per cantants de la Nova Cançó, com Raimon, i això va fer que arribessin a un públic molt ampli.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Girona, 1983)

Rodoreda és la novel·lista més important de la literatura catalana del segle XX. Abans de la guerra ja havia guanyat el premi Crexells amb Aloma. El 1939 va marxar a l'exili, primer a França i després a Ginebra (Suïssa).

• La plaça del Diamant (1962): la Natàlia, una noia del barri de Gràcia, explica en primera persona la seva vida abans, durant i després de la guerra. El seu marit, el Quimet, li canvia el nom i l'anomena Colometa. La novel·la mostra la guerra des del punt de vista d'una dona senzilla: la fam, la soledat i la pèrdua de la pròpia identitat.
• Altres obres: El carrer de les Camèlies (1966), Mirall trencat (1974) i el recull Vint-i-dos contes (1958).
• Estil: llenguatge aparentment senzill i molt col·loquial, ple de símbols (els coloms, les flors, l'aigua) i una gran atenció al món interior dels personatges.

Pere Calders (Barcelona, 1912 – 1994)

Calders va lluitar en la guerra i el 1939 va marxar a l'exili a Mèxic, on va viure fins al 1962. És el gran mestre del conte català.

• Obres: Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), Invasió subtil i altres contes (1978) i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966).
• Estil: barreja la realitat quotidiana amb elements fantàstics o absurds que els personatges accepten amb tota naturalitat. Fa servir molt l'humor i la ironia, i els finals sovint sorprenen el lector.
• Els seus contes van inspirar l'espectacle musical Antaviana de la companyia Dagoll Dagom.

Exemples

Exemple 1. Identificar l'autor a partir d'un fragment. Llegim aquesta descripció: «Una dona explica en primera persona com va canviar la seva vida al barri de Gràcia durant la guerra; el seu marit l'anomena amb un nom d'ocell.»

Resolució: el narrador en primera persona femenina, el barri de Gràcia i el nom «Colometa» ens porten a La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

Exemple 2. Reconèixer un tret d'estil. Imaginem un conte on un home troba un àngel caigut al pati i el porta al metge com si fos un fet normal. Quin autor escriuria una història així?

Resolució: la barreja de vida quotidiana i fet fantàstic, acceptat sense sorpresa i explicat amb humor, és el segell de Pere Calders.

Exemple 3. Interpretar un nom simbòlic. Per què Espriu parla de Sepharad a La pell de brau?

Resolució: Sepharad és el nom que els jueus donaven a la península Ibèrica. Espriu el fa servir per parlar d'Espanya des d'una certa distància i fer una crida a la convivència entre pobles i llengües diferents després de la guerra.

Exercicis