Temario gratis › Llengua Catalana i Literatura - 3r ESO

Retòrica i persuasió ètica

Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.

Retòrica i persuasió ètica

Introducció

La retòrica és l'art de parlar i escriure de manera eficaç per convèncer. Va néixer a l'antiga Grècia i avui la trobem en debats, discursos polítics, anuncis, xarxes socials i, també, quan defenses una idea a classe. Però convèncer no és el mateix que manipular. La persuasió ètica busca convèncer amb arguments vàlids, informació certa i respecte per l'interlocutor. En aquesta lliçó aprendràs els recursos de la retòrica i a detectar els arguments tramposos, anomenats fal·làcies.

Explicació

Els tres recursos de la persuasió segons Aristòtil

Un discurs persuasiu i ètic combina els tres, però no amaga la veritat ni explota les emocions per evitar el raonament.

Tipus d'arguments vàlids

Les fal·làcies: arguments tramposos

Persuasió ètica i manipulació

La persuasió ètica respecta la llibertat del receptor: li dona raons i informació certa perquè decideixi. La manipulació amaga informació, menteix, fa servir fal·làcies o explota pors per obtenir un benefici propi.

Exemples

Exemple 1: identificar ethos, pathos i logos

«Soc metgessa i cada setmana atenc adolescents amb problemes de son (ethos). Segons diversos estudis, els joves que fan servir el mòbil abans de dormir triguen més a adormir-se (logos). Imagineu-vos arribar a l'examen esgotats després d'una nit en blanc (pathos).»

Resolució: la primera frase dona credibilitat a qui parla; la segona aporta un argument basat en estudis; la tercera apel·la a una experiència emocional del públic.

Exemple 2: detectar una fal·làcia

«No hem de fer cas de la proposta de reciclatge de la regidora, perquè ella va en cotxe a la feina.»

Resolució: no s'analitza la proposta, sinó que s'ataca la persona. És una fal·làcia d'atac personal (ad hominem). La proposta pot ser bona o dolenta independentment de com vagi a treballar la regidora.

Exemple 3: reescriure un argument de manera ètica

Versió manipuladora: «Si no compres aquest suplement, et posaràs malalt com tothom.»

Resolució (versió ètica): «Aquest suplement conté vitamina D. Si el teu metge et diu que en tens poca, et pot ajudar. Consulta-ho abans de prendre'l.» Dona informació certa, no exagera i deixa decidir.

Exemple 4: home de palla

A: «Crec que el menjador hauria d'oferir més fruita.» B: «Així que vols prohibir les postres i que mengem només enciam? Quina bestiesa!»

Resolució: B deforma la proposta d'A (A no ha dit res de prohibir les postres) per rebatre-la amb facilitat. És una fal·làcia de l'home de palla. Una resposta ètica discutiria la proposta real: el cost, l'acceptació dels alumnes o els avantatges per a la salut.

Exemple 5: generalització precipitada

«El meu cosí va menjar en aquell restaurant i es va trobar malament. És un restaurant on et poses malalt segur.»

Resolució: a partir d'un sol cas es treu una conclusió general. És una generalització precipitada. Per arribar a una conclusió raonable caldria tenir molts més casos o dades fiables, com ara una inspecció sanitària.

Exercicis

Quin recurs persuasiu es basa en dades i raonaments?

«O aproves totes les assignatures o no seràs res a la vida.» Quina fal·làcia és?

«Tots els meus amics tenen aquest mòbil, per tant, és el millor.» Quina fal·làcia és?

Què caracteritza la persuasió ètica?

Recorda

Publicidad

¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 3r ESO?

Crear cuenta gratis
« Debat acadèmic formal Projecte de recerca o creació integral »