A més de la narrativa, la literatura té dos grans gèneres: la lírica o poesia, on l'autor expressa sentiments i visions del món amb un llenguatge molt treballat, i el teatre o gènere dramàtic, pensat per ser representat davant d'un públic. La dramatúrgia és l'art d'escriure i construir textos teatrals. En aquesta lliçó aprendràs a analitzar la mètrica d'un poema, a reconèixer figures retòriques i a identificar les parts d'un text teatral.
Els poemes s'organitzen en versos (cada línia) i estrofes (grups de versos). Per mesurar un vers comptem les síl·labes mètriques. En català, segons la tradició, es compten fins a l'última síl·laba tònica del vers, i cal tenir en compte la sinalefa: quan una paraula acaba en vocal i la següent comença en vocal, les dues vocals es poden unir en una sola síl·laba mètrica.
En el teatre català destaquen obres com Terra baixa (Àngel Guimerà, 1897), Antígona (Salvador Espriu) o El verí del teatre (Rodolf Sirera).
Vers: «Les flors del camp es tanquen a la nit»
Resolució: Les (1) flors (2) del (3) camp (4) es (5) tan (6) quen (7) a (8) la (9) nit (10). No hi ha cap sinalefa, perquè no es troben dues vocals entre paraules. L'última tònica és nit: 10 síl·labes, decasíl·lab, amb cesura després de la quarta («Les flors del camp / es tanquen a la nit»).
Vers: «La vida és bella»
Resolució: gramaticalment té 6 síl·labes (la-vi-da-és-be-lla). Però vida acaba en vocal i és comença en vocal: sinalefa (da‿és). A més, comptem fins a l'última tònica (be): La (1) vi (2) da‿és (3) be (4). Té 4 síl·labes mètriques.
MARIA. (Entra corrent, amb una carta a la mà.) Pare! Ha arribat la resposta!
PARE. (S'aixeca de cop.) I què diu? Parla, noia!
Resolució: els noms en majúscules indiquen qui parla; les frases entre parèntesis i en cursiva són acotacions (moviments i gestos); la resta és el text principal en forma de diàleg.
Estrofa inventada per practicar:
«Camino sol per la riba del mar,
i el vent em porta un record antic;
no sé si mai el podré oblidar,
el somriure de l'únic amic.»
Resolució: mar rima amb oblidar (-ar) i antic amb amic (-ic). Coincideixen vocals i consonants a partir de l'última vocal tònica: és rima consonant. L'esquema és ABAB (rima encadenada).
Una obra presenta un conflicte entre l'amor i el deure, els protagonistes no poden escapar del seu destí i l'obra acaba amb la mort de l'heroïna. És una tragèdia. Si els malentesos fessin riure i tot s'acabés resolent amb un casament, seria una comèdia.
Quantes síl·labes mètriques té el vers «Ara la lluna brilla»? (Recorda que es compta fins a l'última síl·laba tònica.)
Quina figura retòrica hi ha a «Els arbres xiuxiuegen secrets»?
Com s'anomenen les indicacions de l'autor teatral sobre gestos, moviments i escenari?
Quants versos té un sonet?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 3r ESO?
Crear cuenta gratis