Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Novel·la o relat llarg
Introducció
La novel·la és el gènere narratiu més llegit avui dia. És un relat llarg, escrit en prosa, que explica una història protagonitzada per personatges que viuen uns fets en un temps i un espai determinats. A diferència del conte, la novel·la té prou extensió per desenvolupar diverses trames, mostrar com canvien els personatges i construir un món complet. En aquesta lliçó aprendràs a reconèixer els elements d'una novel·la, a analitzar-ne l'estructura i el narrador i a planificar un relat llarg propi.
Explicació
Novel·la i conte: diferències
Extensió: el conte es pot llegir d'una tirada; la novel·la sol tenir capítols i centenars de pàgines.
Trama: el conte se centra en un sol fet; la novel·la combina una trama principal amb trames secundàries.
Personatges: el conte en té pocs i poc desenvolupats; la novel·la presenta personatges que evolucionen (personatges rodons) al costat d'altres que no canvien (personatges plans).
Descripcions: la novel·la s'atura a descriure llocs, èpoques i pensaments.
Els elements de la narració
Acció o trama: el conjunt de fets que s'expliquen.
Personatges: protagonista, antagonista i secundaris.
Espai: on passen els fets (una ciutat, un mas, un barri).
Temps: quan passen (l'època històrica) i quant duren (unes hores, anys, tota una vida).
Narrador: la veu que explica la història.
Tipus de narrador
Narrador en primera persona: és un personatge de la història. Pot ser el protagonista («Vaig arribar a la masia un matí de pluja») o un testimoni que explica el que ha vist.
Narrador en tercera persona omniscient: no és cap personatge i ho sap tot, fins i tot el que pensen i senten els personatges.
Narrador en tercera persona observador (o extern): només explica el que es veu i se sent, com una càmera.
Narrador en segona persona: s'adreça a un «tu», sovint ell mateix. És poc freqüent.
Estructura i ordre dels fets
Moltes novel·les segueixen l'estructura clàssica de plantejament (es presenten personatges i situació), nus (apareix el conflicte i es complica) i desenllaç (el conflicte es resol o es tanca). Ara bé, l'autor pot alterar l'ordre cronològic:
Ordre lineal: els fets s'expliquen tal com van passar.
Analepsi (o flashback): un salt enrere per explicar fets del passat.
Prolepsi: un avançament de fets que passaran més endavant.
Començament in medias res: la novel·la comença enmig de l'acció.
Subgèneres
Segons el tema i les convencions, parlem de novel·la realista, històrica, policíaca o negra, d'aventures, de ciència-ficció, fantàstica, psicològica o juvenil. En la literatura catalana hi ha novel·les fonamentals com Solitud (Víctor Català, 1905), La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda, 1962), Mirall trencat (Mercè Rodoreda, 1974) o Pedra de tartera (Maria Barbal, 1985).
Exemples
Exemple 1: identificar el narrador
Fragment: «La Marta va obrir la carta amb les mans tremoloses. No sabia que, aquell mateix dia, el seu germà també n'havia rebut una d'igual, ni que totes dues contenien la mateixa mentida.»
Resolució: és tercera persona («va obrir», «no sabia»). A més, el narrador sap coses que la Marta desconeix (la carta del germà i la mentida). Per tant, és un narrador omniscient.
Exemple 2: reconèixer una analepsi
Fragment: «Ara, asseguda al banc de l'estació, recordava l'estiu que tenia deu anys, quan el seu avi li va ensenyar a nedar al riu.»
Resolució: el present de la història és l'estació; el record de quan tenia deu anys és un salt enrere. És una analepsi.
Exemple 3: planificar un relat llarg
Abans d'escriure, fes una fitxa de planificació:
Protagonista: l'Arnau, 15 anys, tímid, que vol ser músic.
Conflicte: la família ha de deixar el poble i ell perd el grup de música.
Espai i temps: un poble del Pirineu i Barcelona, durant un curs escolar.
Narrador: primera persona, perquè el lector visqui els dubtes de l'Arnau des de dins.
Estructura: capítol 1 (plantejament), capítols 2-6 (nus: adaptació, nous amics, un concurs), capítol 7 (desenllaç).
Amb aquesta fitxa, cada capítol té una funció clara i l'evolució del personatge és coherent.
Exercicis
Quina d'aquestes característiques diferencia la novel·la del conte?
«Vaig tancar la porta sense fer soroll. Ningú no havia de saber que me n'anava.» Quin tipus de narrador hi ha?
Com s'anomena el salt enrere en el temps per explicar fets del passat?
Quina d'aquestes obres és una novel·la de Mercè Rodoreda?
Recorda
La novel·la és un relat llarg en prosa amb trama, personatges, espai, temps i narrador.
El narrador pot ser en primera, en segona o en tercera persona (omniscient o observador).
L'ordre dels fets es pot alterar amb analepsis, prolepsis o un començament in medias res.
Planificar personatges, conflicte i estructura abans d'escriure fa que el relat sigui coherent.
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 3r ESO?