Des dels anys vuitanta del segle XX, la novel·la catalana viu una etapa de gran vitalitat: augmenten les editorials, els lectors i les traduccions a altres llengües, i conviuen gèneres molt diversos. Dos noms ajuden a entendre aquesta etapa: Jaume Cabré, autor de grans novel·les complexes i ambicioses, i Quim Monzó, mestre de la narrativa breu, l'humor i la ironia. En aquesta lliçó en coneixeràs la vida, les obres i l'estil, i els situaràs dins el panorama de la narrativa catalana actual.
Va néixer a Barcelona el 1947. És filòleg, ha estat professor i també ha escrit guions per a la televisió. El 2010 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Obres principals:
Estil: estructures complexes i molt treballades; canvis de veu narrativa, d'època i de lloc dins d'un mateix paràgraf, de vegades dins d'una mateixa frase; gran importància de la música; personatges amb conflictes morals profunds.
Va néixer a Barcelona el 1952. És narrador, periodista i columnista, i el 2018 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Destaca sobretot en el conte i la narrativa breu, tot i que també ha escrit novel·les. Obres principals:
Estil: frases curtes i precises, humor i ironia, situacions quotidianes que deriven cap a l'absurd, finals sorprenents i una mirada crítica sobre les relacions de parella, la vida urbana i els costums de la societat actual. Sovint reescriu de manera paròdica contes tradicionals i mites.
Maria Barbal (Pedra de tartera, 1985), Albert Sánchez Piñol (La pell freda, 2002), Eva Baltasar (Permagel, 2018) i Irene Solà (Canto jo i la muntanya balla, 2019) mostren la riquesa i la varietat de la novel·la catalana recent.
Fragment escrit per a aquesta lliçó, a la manera de Cabré: «L'avi va tancar la porta de l'escola aquell hivern del quaranta-quatre, i jo, seixanta anys després, la vaig tornar a obrir amb la mateixa clau rovellada, i ell em va dir no hi entris, que fa fred, i jo ja era a dins.»
Anàlisi: en una sola frase conviuen dues èpoques (1944 i seixanta anys després) i dues veus (la de l'avi i la del narrador). L'estil indirecte lliure («no hi entris, que fa fred») sense marques gràfiques també és un recurs habitual de l'autor.
Microconte escrit per a aquesta lliçó, a la manera de Monzó: «Cada dia, a les vuit, el senyor Puig saluda el veí de l'ascensor. Fa vint anys que el saluda. Avui, per fi, el veí li ha preguntat com es diu. El senyor Puig no ho recorda.»
Anàlisi: frases curtes, situació quotidiana, gir final inesperat i absurd, i una crítica irònica a la incomunicació de la vida a la ciutat.
Quina novel·la de Jaume Cabré s'ambienta en un poble del Pirineu i alterna la postguerra i el present?
En quin gènere destaca sobretot Quim Monzó?
Quin d'aquests trets és característic de l'estil de Jaume Cabré?
Quina d'aquestes obres és de Quim Monzó?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 3r ESO?
Crear cuenta gratis