Novel·la catalana actual: Jaume Cabré, Quim Monzó

Introducció

Des dels anys vuitanta del segle XX, la novel·la catalana viu una etapa de gran vitalitat: augmenten les editorials, els lectors i les traduccions a altres llengües, i conviuen gèneres molt diversos. Dos noms ajuden a entendre aquesta etapa: Jaume Cabré, autor de grans novel·les complexes i ambicioses, i Quim Monzó, mestre de la narrativa breu, l'humor i la ironia. En aquesta lliçó en coneixeràs la vida, les obres i l'estil, i els situaràs dins el panorama de la narrativa catalana actual.

Explicació

Trets de la novel·la catalana actual

• Diversitat de gèneres: novel·la històrica, novel·la negra o policíaca, realisme psicològic, narrativa fantàstica i de ciència-ficció.
• Memòria històrica: molts autors tornen a la Guerra Civil i a la postguerra.
• Experimentació formal: diverses veus narratives (polifonia), salts en el temps, metaficció (textos que reflexionen sobre la mateixa escriptura).
• Ironia i humor com a eines de crítica social.
• Projecció internacional: moltes obres es tradueixen a desenes de llengües.

Jaume Cabré

Va néixer a Barcelona el 1947. És filòleg, ha estat professor i també ha escrit guions per a la televisió. El 2010 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Obres principals:

• Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984).
• Senyoria (1991): situada a la Barcelona de finals del segle XVIII, retrata un alt magistrat, poderós i corrupte, i la hipocresia de la societat que l'envolta.
• L'ombra de l'eunuc (1996).
• Les veus del Pamano (2004): ambientada en un poble del Pirineu, alterna la postguerra i el present a partir de la història d'un mestre.
• Jo confesso (2011): una reflexió sobre el mal al llarg de la història europea, a partir de la vida d'Adrià Ardèvol i d'un violí antic. És una de les novel·les catalanes més traduïdes.

Estil: estructures complexes i molt treballades; canvis de veu narrativa, d'època i de lloc dins d'un mateix paràgraf, de vegades dins d'una mateixa frase; gran importància de la música; personatges amb conflictes morals profunds.

Quim Monzó

Va néixer a Barcelona el 1952. És narrador, periodista i columnista, i el 2018 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Destaca sobretot en el conte i la narrativa breu, tot i que també ha escrit novel·les. Obres principals:

• Uf, va dir ell (1978), contes.
• Benzina (1983), novel·la.
• L'illa de Maians (1985), contes.
• La magnitud de la tragèdia (1989), novel·la.
• El perquè de tot plegat (1993), contes molt breus.
• Guadalajara (1996), contes.
• Mil cretins (2007), contes.

Estil: frases curtes i precises, humor i ironia, situacions quotidianes que deriven cap a l'absurd, finals sorprenents i una mirada crítica sobre les relacions de parella, la vida urbana i els costums de la societat actual. Sovint reescriu de manera paròdica contes tradicionals i mites.

Altres noms de la narrativa actual

Maria Barbal (Pedra de tartera, 1985), Albert Sánchez Piñol (La pell freda, 2002), Eva Baltasar (Permagel, 2018) i Irene Solà (Canto jo i la muntanya balla, 2019) mostren la riquesa i la varietat de la novel·la catalana recent.

Exemples

Exemple 1: reconèixer la tècnica de Cabré

Fragment escrit per a aquesta lliçó, a la manera de Cabré: «L'avi va tancar la porta de l'escola aquell hivern del quaranta-quatre, i jo, seixanta anys després, la vaig tornar a obrir amb la mateixa clau rovellada, i ell em va dir no hi entris, que fa fred, i jo ja era a dins.»

Anàlisi: en una sola frase conviuen dues èpoques (1944 i seixanta anys després) i dues veus (la de l'avi i la del narrador). L'estil indirecte lliure («no hi entris, que fa fred») sense marques gràfiques també és un recurs habitual de l'autor.

Exemple 2: reconèixer l'estil de Monzó

Microconte escrit per a aquesta lliçó, a la manera de Monzó: «Cada dia, a les vuit, el senyor Puig saluda el veí de l'ascensor. Fa vint anys que el saluda. Avui, per fi, el veí li ha preguntat com es diu. El senyor Puig no ho recorda.»

Anàlisi: frases curtes, situació quotidiana, gir final inesperat i absurd, i una crítica irònica a la incomunicació de la vida a la ciutat.

Exemple 3: comparar els dos autors

• Extensió: Cabré escriu novel·les llargues; Monzó, sobretot contes breus.
• Temps: Cabré barreja èpoques; Monzó se situa sovint en el present.
• To: Cabré és greu i reflexiu; Monzó és humorístic i irònic.
• En comú: tots dos tenen el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i són molt traduïts.

Exercicis