Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Introducció
La poesia catalana no s'ha aturat mai. Des dels anys setanta del segle XX, quan acaba la dictadura i la llengua catalana recupera presència a l'escola i als mitjans, han aparegut veus i maneres d'escriure molt diverses: poemes que parlen de la vida quotidiana, poemes que es miren com un quadre, poemes que es reciten en un escenari o que es comparteixen a les xarxes. En aquesta lliçó coneixeràs alguns dels autors més destacats de la poesia catalana recent i les principals tendències actuals.
Explicació
Algunes veus fonamentals
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993). Va renovar la poesia valenciana amb una poesia directa, sensual i plena de vida quotidiana: l'amor, la ciutat, la memòria de la postguerra. Una obra clau és Llibre de meravelles (1971).
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003). Escriu amb un llenguatge clar i proper sobre el treball, la malaltia, l'amor i la pèrdua. Són molt llegits Estimada Marta (1978) i Llibre d'absències (1985).
Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, 1952 – Barcelona, 1998). La seva poesia uneix el compromís feminista, social i nacional amb formes tradicionals com la cançó popular. El seu primer llibre és Cau de llunes (1977).
Joan Margarit (Sanaüja, 1938 – Sant Just Desvern, 2021). Arquitecte i poeta, representa la poesia de l'experiència: poemes clars que parteixen de vivències personals. Joana (2002) està dedicat a la seva filla. El 2019 va rebre el Premi Cervantes.
Joan Brossa (Barcelona, 1919 – 1998). Tot i que comença a escriure abans, la seva poesia visual (poemes fets amb lletres, objectes i imatges) és una gran influència per a la poesia experimental posterior.
Pere Gimferrer (Barcelona, 1945). Amb Els miralls (1970) obre una poesia culta, plena de referències artístiques i literàries.
Les principals tendències
Poesia de l'experiència i del jo quotidià: temes de la vida diària (la família, la feina, la ciutat, el pas del temps) amb un llenguatge planer, sovint proper a la conversa.
Poesia compromesa i feminista: reflexiona sobre la identitat, el cos, la llengua i la societat. Marçal n'és un referent.
Poesia visual i experimental: el poema també es mira. Juga amb la disposició de les lletres, amb objectes i amb l'espai.
Poesia oral i escènica: recitals, espectacles amb música i competicions de slam, en què els poetes reciten textos propis davant d'un públic que els puntua. La relació entre poesia i música és antiga: molts cantautors han musicat poemes catalans.
Poesia a la xarxa: blogs, vídeos i xarxes socials permeten que els poemes circulin de pressa i arribin a lectors joves.
Trets formals freqüents
Predomina el vers lliure (sense una mètrica ni una rima fixes), però molts poetes continuen fent servir formes clàssiques com el sonet. Són habituals la metàfora, la ironia, la intertextualitat (referències a altres textos) i la barreja de registres, del culte al col·loquial.
Exemples
Exemple 1: llegir uns versos de Maria-Mercè Marçal
«A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.»
Anàlisi pas a pas:
Tema: la identitat de la veu poètica, definida per tres trets: ser dona, de classe treballadora i d'una nació que considera oprimida.
Recurs principal: la ironia. Normalment no «agraïm» aquestes situacions de desavantatge; la poeta les converteix en motius d'orgull i de rebel·lia.
Estructura: enumeració de tres elements que es tanca amb la idea de «ser tres voltes rebel».
Tendència: poesia compromesa i feminista.
Exemple 2: un poema que es pot recórrer
El 1984 Joan Brossa va crear un Poema visual transitable en tres temps al Velòdrom d'Horta, a Barcelona: una gran lletra A, un camí i una A trencada. El lector «llegeix» el poema caminant, i pot interpretar-lo com el naixement, el camí de la vida i la mort. És un exemple clar de com la poesia visual surt del llibre.
Exemple 3: reconèixer una tendència
Fragment escrit per a aquesta lliçó: «Cada matí, el mateix autobús, / les mateixes cares cansades. / Però avui una nena ha dibuixat un sol / al vidre entelat.»
Anàlisi: vers lliure, escena quotidiana, llenguatge senzill i un detall final que dona sentit a tot el poema. Encaixa amb la poesia de l'experiència.
Exercicis
Qui és l'autora de Cau de llunes (1977)?
Amb quin poeta s'associa sobretot la poesia visual?
Què caracteritza la poesia de l'experiència?
Quin premi va rebre Joan Margarit el 2019?
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 3r ESO?