Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Normalització lingüística: història i reptes
El català és una llengua que parlen prop de deu milions de persones. Però al llarg de la història hi ha hagut moments en què es va prohibir o es va arraconar. En aquesta lliçó aprendrem què vol dir normalització lingüística, quina ha estat la història del català i quins reptes té avui.
Què és la normalització lingüística?
La normalització lingüística és el procés per aconseguir que una llengua es faci servir amb normalitat en tots els àmbits de la vida: a casa, a l'escola, a la feina, als mitjans de comunicació, a l'administració, als jocs, a internet… També inclou la normativització: fixar unes normes comunes per escriure-la (ortografia, gramàtica i diccionari).
On es parla català?
El conjunt de territoris on es parla català s'anomena sovint Països Catalans o domini lingüístic català. Inclou Catalunya, el País Valencià (on la llengua s'anomena tradicionalment valencià), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (Aragó), la Catalunya del Nord (França), l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia) i el Carxe (Múrcia). Andorra és l'únic estat on el català és l'única llengua oficial.
Una mica d'història
Edat mitjana: el català neix del llatí parlat i, entre els segles XII i XV, és una llengua de cultura i de govern, amb grans autors com Ramon Llull o Ausiàs March.
Segles XVI-XVIII: les classes altes i la literatura culta fan servir cada vegada més el castellà, tot i que el poble continua parlant català.
Decrets de Nova Planta (1707-1716): després de la guerra de Successió, el rei Felip V suprimeix les institucions pròpies de València, Aragó, Mallorca i Catalunya, i a poc a poc el castellà s'imposa en l'administració i, més tard, a l'escola.
Renaixença (segle XIX): escriptors com Jacint Verdaguer tornen a fer literatura en català. El 1859 es recuperen els Jocs Florals.
Principis del segle XX: el 1907 es crea l'Institut d'Estudis Catalans, que el 1913 publica les Normes ortogràfiques. Pompeu Fabra fa la gramàtica (1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). El 1932 també s'aproven les Normes de Castelló, amb les quals els escriptors valencians adopten aquesta ortografia comuna.
Franquisme (1939-1975): després de la Guerra Civil, el català queda prohibit a l'escola, als diaris i a la vida pública. Molta gent el continua parlant a casa i alguns l'escriuen d'amagat.
Democràcia: la Constitució de 1978 i els Estatuts d'autonomia fan que el català sigui oficial als territoris on es parla dins de l'Estat espanyol. El 1983 el Parlament de Catalunya aprova la Llei de normalització lingüística, i el mateix any les Corts Valencianes aproven la Llei d'ús i ensenyament del valencià. El català torna a l'escola, a la ràdio i a la televisió.
Els reptes d'avui
L'ús social: moltes persones l'entenen però no el fan servir habitualment, sobretot quan parlen amb gent que no coneixen. Un dels gestos més útils és no canviar de llengua si no cal.
El món digital: que hi hagi videojocs, sèries, plataformes, aplicacions i creadors de contingut en català.
L'acollida: ajudar les persones que arriben d'altres llocs a aprendre'l i a fer-lo servir.
La situació desigual: a la Catalunya del Nord, l'Alguer o la Franja el català té poca presència a l'escola i a l'administració.
Exemples resolts
Exemple 1. Ordena cronològicament: Franquisme, Decrets de Nova Planta, Renaixença, Normes ortogràfiques de l'IEC. → Decrets de Nova Planta (1707-1716) → Renaixença (segle XIX) → Normes ortogràfiques (1913) → Franquisme (1939-1975).
Exemple 2. Una persona entra en una botiga de Girona, parla en català i el botiguer, que també en sap, li respon en castellà sense que calgui. Això ajuda a normalitzar la llengua? → No: si qui en sap canvia sempre de llengua, el català es fa servir menys. Mantenir-lo amb respecte afavoreix la normalització.
Recorda
La normalització vol que el català es faci servir en tots els àmbits de la vida.
Els Decrets de Nova Planta (1707-1716) i el franquisme (1939-1975) van ser moments molt durs per a la llengua.
La Renaixença, l'IEC i Pompeu Fabra van recuperar-la com a llengua de cultura amb normes comunes.
Avui el gran repte és que la gent la faci servir, també a internet i amb persones nouvingudes.
Exercicis
Què vol dir «normalització lingüística»?
En quin any va publicar l'Institut d'Estudis Catalans les Normes ortogràfiques?
En quin estat el català és l'única llengua oficial?
Quin d'aquests és un repte actual del català?
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana - 5e Primaria?