Poesia i teatre

Introducció

La poesia i el teatre són dos gèneres literaris molt antics. La poesia juga amb el ritme, la música de les paraules i les imatges; el teatre està escrit per a ser representat davant d'un públic. En la literatura valenciana tenim grans poetes, com Ausiàs March (segle XV) o Vicent Andrés Estellés (segle XX), i una tradició de teatre popular molt viva, com els sainets d'Eduard Escalante (segle XIX).

Explicació

La poesia

• Vers: cada una de les línies d'un poema.
• Estrofa: grup de versos separat dels altres per un espai en blanc.
• Rima: repetició de sons al final dels versos, a partir de l'última vocal tònica.
  • Rima consonant: es repetixen totes les vocals i consonants: cançó / maó, port / fort.
  • Rima assonant: només es repetixen les vocals: casa / ala (a-a).
• Mètrica: és el nombre de síl·labes d'un vers. En valencià comptem fins a l'última síl·laba tònica i no comptem les que van darrere. A més, quan una paraula acaba en vocal i la següent comença en vocal, sovint s'unixen en una sola síl·laba (sinalefa).
• Recursos literaris: la comparació («blanc com la neu»), la metàfora («les perles de la teua boca», per a dir les dents), la personificació («el vent canta») i la repetició.

El teatre

• El text teatral s'escriu en forma de diàleg: davant de cada intervenció apareix el nom del personatge.
• Les acotacions són les indicacions de l'autor, normalment entre parèntesis i en cursiva: expliquen com és l'escenari, com es mouen o com parlen els personatges. No es diuen en veu alta.
• L'obra es dividix en actes, i els actes en escenes. Una escena canvia quan entra o ix un personatge.
• En la representació participen actors i actrius, el director o la directora, i elements com l'escenografia, el vestuari, la il·luminació i el so.

Exemples

Exemple 1: analitzar la rima

El sol s'amaga darrere el turó,
la mar es gronxa amb una cançó;
les barques tornen cansades al port,
i el vent em diu que demà serà fort.

Pas 1. Mirem el final de cada vers a partir de l'última vocal tònica: turó → -ó; cançó → -ó; port → -ort; fort → -ort.

Pas 2. Posem una lletra a cada rima: el vers 1 i el 2 (A, A); el 3 i el 4 (B, B). L'esquema és AABB (rima apariada).

Pas 3. Es repetixen vocals i consonants, per tant és rima consonant. A més hi ha una personificació: «la mar es gronxa amb una cançó» i «el vent em diu».

Exemple 2: comptar les síl·labes d'un vers

Vers: La mar blava dorm tranquil·la

Separem en síl·labes: la / mar / bla / va / dorm / tran / quil / la. L'última síl·laba tònica és quil (tran-quil-la). Comptem fins ací: la (1) mar (2) bla (3) va (4) dorm (5) tran (6) quil (7). La síl·laba «la» final no es compta. El vers té 7 síl·labes: és un heptasíl·lab.

Exemple 3: un fragment de teatre

MARIA: (Entra corrent amb una carta a la mà.) Avi, avi! Ha arribat una carta de l'oncle Pere!
AVI: (Deixa el periòdic damunt de la taula.) A vore, filla, llig-la en veu alta, que jo no porte les ulleres.

Anàlisi: hi ha dos personatges (Maria i l'avi). Les frases entre parèntesis i en cursiva són acotacions: ens diuen què fan, però els actors no les pronuncien. La resta és el diàleg.

Taller: escriu el teu poema

Per a escriure un poema breu pots seguir estos passos:

1. Tria un tema que conegues bé: el mar, el teu carrer, una estació de l'any, una persona estimada.
2. Fes una llista de paraules relacionades amb el tema i busca'n parelles que rimen (sol / girasol, cançó / balcó).
3. Escriu quatre versos i organitza la rima en un esquema senzill, com AABB o ABAB.
4. Afig almenys un recurs literari: una comparació, una metàfora o una personificació.
5. Llig el poema en veu alta per a comprovar que sona bé i que el ritme és agradable.

Per a convertir un conte en una escena de teatre, fes el contrari: lleva el narrador, escriu el que diu cada personatge en forma de diàleg i transforma les descripcions en acotacions.

Recorda

• Poesia: versos, estrofes, rima (consonant o assonant) i mètrica (comptem fins a l'última síl·laba tònica).
• Teatre: diàleg, acotacions, actes i escenes; està pensat per a ser representat.

Exercicis