Xarxes i pensament crític

Xarxes i pensament crític

Internet i les xarxes socials ens permeten parlar amb amics, aprendre coses noves, veure vídeos i compartir el que fem. Però també estan plenes d'informacions falses, d'anuncis amagats i de persones que no són qui diuen ser. Per a fer-ne un bon ús necessitem el pensament crític: la capacitat de no creure's tot el que veiem i de comprovar-ho abans de compartir-ho.

Què són les xarxes socials?

Les xarxes socials són plataformes d'internet on les persones creen un perfil, publiquen fotos, vídeos o textos i es comuniquen amb altres usuaris. Tenen coses bones (comunicació, creativitat, informació ràpida) i riscos (desinformació, pèrdua de privadesa, ciberassetjament, molt de temps davant la pantalla).

Les xarxes socials tenen una edat mínima per a obrir-hi un compte, i la llei protegix especialment les dades dels menors. Per això, a la teua edat, és important usar internet acompanyat i amb el permís de la família.

Què és el pensament crític?

Pensar críticament és fer-se preguntes davant d'una informació: qui ho diu?, com ho sap?, per què ho publica?, ho diuen també altres fonts fiables? No vol dir desconfiar de tot, sinó comprovar abans de creure.

Les notícies falses

Una notícia falsa (o desinformació) és una informació inventada o manipulada que es presenta com si fóra certa. Es fan per a enganyar, per a guanyar diners amb les visites o per a fer mal a algú. Algunes pistes per a detectar-les:

• El titular és exagerat o molt alarmant: «Increïble!», «Ningú t'ho dirà!».
• No diu qui l'ha escrita ni d'on trau la informació.
• Té moltes faltes d'ortografia o un disseny estrany.
• No apareix en cap mitjà fiable.
• La data és antiga o la foto és d'un altre lloc o d'una altra època.
• Et demana que la compartisques ràpidament.

Com comprovar una informació en quatre passos

1. Para: no compartisques res abans de pensar-hi.
2. Mira la font: qui ho publica? És un mitjà conegut, una institució o un perfil anònim?
3. Contrasta: busca la mateixa informació en almenys dues fonts fiables diferents.
4. Decidix: si no pots comprovar-ho, no ho compartisques.

La identitat digital i la privadesa

Tot el que publiquem en internet forma la nostra identitat digital, i és molt difícil esborrar-ho del tot. Per això:

• No publiques dades personals: adreça, telèfon, escola o contrasenyes.
• No compartisques fotos d'altres persones sense el seu permís.
• Usa contrasenyes segures i no les dones a ningú.
• Si algú et molesta o veus alguna cosa que et fa sentir malament, conta-ho a una persona adulta de confiança.

Respecte en les xarxes

Darrere de cada pantalla hi ha una persona. Insultar, burlar-se o excloure algú en internet fa tant de mal com fer-ho en persona: això és ciberassetjament, i no s'ha de tolerar mai. Una bona regla és: no escrigues en internet res que no diries a la cara.

Exemple resolt 1

Rebem este missatge: «URGENT!!! Demà no hi haurà escola en tota la Comunitat perquè ve una tempesta gegant. Reenvia-ho a tots els teus contactes!»

• Titular alarmant i moltes exclamacions → sospitós.
• No diu qui ho afirma (ni la Conselleria ni cap servei de meteorologia) → falta la font.
• Demana que ho reenviem ràpidament → típic de la desinformació.
• Què fem? Ho consultem en la web oficial o en un mitjà fiable i, mentrestant, no ho reenviem.

Exemple resolt 2

Una influenciadora diu en un vídeo: «Esta crema m'ha llevat totes les pigues en un dia». Al final del vídeo apareix un codi de descompte.

• El codi de descompte indica que probablement és publicitat.
• La promesa és exagerada i no hi ha cap prova.
• Conclusió: és un anunci, no una informació objectiva.

Recorda

• Para, mira la font, contrasta i decidix abans de compartir.
• El que publiques pot quedar-se en internet per sempre.
• Respecta els altres com voldries que et respectaren a tu.
• Davant de qualsevol problema, demana ajuda a una persona adulta.

Exercicis