Bilingüisme i normalització

Introducció

Al teu voltant segur que sents parlar més d'una llengua: a casa, a l'escola, al carrer, a la televisió... A la Comunitat Valenciana conviuen dues llengües oficials, el valencià i el castellà, i moltes persones parlen totes dues. En esta lliçó aprendràs què vol dir ser bilingüe i què és la normalització lingüística.

Explicació

1. Què és el bilingüisme?

Una persona és bilingüe quan sap parlar i entendre dues llengües. Si en sap més de dues, diem que és plurilingüe. També una societat pot ser bilingüe, quan en un mateix territori s'hi parlen dues llengües.

Saber diverses llengües té molts avantatges: podem parlar amb més persones, llegir més llibres, conéixer altres cultures i, a més, aprendre llengües ajuda el nostre cervell a pensar de manera més flexible.

2. Les llengües de la Comunitat Valenciana

• L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana diu que el valencià és la llengua pròpia de la Comunitat i que els idiomes oficials són el valencià i el castellà. Tothom té dret a conéixer-los i a usar-los.
• La major part dels pobles i ciutats de la costa i de moltes comarques són de parla valenciana. En algunes comarques de l'interior i del sud, en canvi, tradicionalment es parla castellà.
• El valencià és el nom que rep a la Comunitat Valenciana la llengua que també es parla a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra i en altres territoris, on rep el nom de català. És la mateixa llengua, amb algunes diferències de pronunciació i de vocabulari, com passa amb el castellà d'Espanya i el d'Amèrica.
• L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és la institució que establix les normes del valencià: com s'escriuen les paraules, quines formes són correctes...

3. Què és la normalització lingüística?

Durant molts anys, el valencià no es va poder estudiar a l'escola i quasi no s'usava en els llibres, els diaris o l'administració. Per això moltes persones el parlaven però no el sabien escriure.

La normalització lingüística és el conjunt d'accions que es fan perquè una llengua s'use amb normalitat en tots els àmbits: a casa, a l'escola, a l'ajuntament, als comerços, als mitjans de comunicació, a internet, als jocs i a les cançons. L'objectiu és que els parlants puguen viure en la seua llengua sense problemes.

Una llei important per a aconseguir-ho va ser la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, de 1983, que va portar el valencià a les escoles.

4. Què podem fer nosaltres?

• Parlar en valencià amb els amics, al pati i a les botigues.
• Llegir llibres i còmics i veure dibuixos animats i pel·lícules en valencià.
• Escoltar música en valencià i jugar a jocs en valencià.
• Respectar totes les llengües i les persones que les parlen.

Exemples resolts

Exemple 1. Aitana parla valencià amb els seus iaios i castellà amb la seua amiga Lucía. A l'escola també aprén anglés. Com podem dir que és Aitana?

Solució: és plurilingüe, perquè fa servir tres llengües (valencià, castellà i anglés). Amb el valencià i el castellà ja seria bilingüe.

Exemple 2. Quina d'estes situacions ajuda a la normalització del valencià?

• a) Un ajuntament que només fa els cartells en una llengua i deixa de banda el valencià.
• b) Una botiga que atén els clients en valencià i té els cartells en valencià.

Solució: la b), perquè fa que el valencià s'use amb normalitat en un àmbit de la vida diària.

Exemple 3. Valencià o català? Si un xiquet de Castelló i una xiqueta de Girona parlen, s'entendran sense problemes, perquè parlen la mateixa llengua, encara que tinguen paraules o pronúncies diferents (per exemple, xiquet i noi, o eixir i sortir).

Recorda

• Una persona bilingüe parla i entén dues llengües; una persona plurilingüe, més de dues.
• A la Comunitat Valenciana són oficials el valencià i el castellà; el valencià és la llengua pròpia.
• Valencià i català són la mateixa llengua, amb dos noms.
• L'AVL establix les normes del valencià.
• La normalització vol que el valencià s'use amb normalitat en tots els àmbits.
• Totes les llengües i tots els parlants mereixen respecte.

Exercicis