Avaluació final

Introducció

Hem arribat al final del curs! En esta lliçó farem un repàs general dels continguts més importants de valencià de 4t de Primària: l'accentuació, les classes de paraules, els temps verbals, els sinònims i els antònims, i els tipus de text. Llig cada apartat, mira els exemples i després comprova què has après amb els exercicis.

Explicació

1. Les síl·labes i l'accent

En cada paraula hi ha una síl·laba que pronunciem amb més força: és la síl·laba tònica. Segons on està, les paraules poden ser:

• Agudes: la tònica és l'última síl·laba (ca-mió, so-fà, pa-ret). Porten accent gràfic si acaben en vocal, vocal + s, -en o -in: cançó, també, cosí, anglés, entén. En canvi, paret acaba en -t i no porta accent.
• Planes: la tònica és la penúltima (tau-la, fà-cil). Porten accent quan no acaben en vocal, vocal + s, -en o -in: fàcil, difícil, útil. Per això taula o casa no en porten.
• Esdrúixoles: la tònica és l'antepenúltima (mú-si-ca, pà-gi-na). Sempre porten accent: música, pàgina, làmpada, simpàtic.

En valencià hi ha dos accents: el greu (à, è, ò), que marca les vocals obertes, i l'agut (é, í, ó, ú), que marca les tancades. La a sempre porta accent greu (sofà) i la i i la u sempre porten accent agut (cosí, útil).

2. Les classes de paraules

• Nom: anomena persones, animals, coses o idees: xiqueta, gos, llibre, alegria. Té gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural).
• Adjectiu: diu com és el nom: alt, blava, simpàtic. Concorda amb el nom: gat negre, gates negres.
• Verb: expressa accions o estats: córrer, llegir, ser. Els verbs es classifiquen en tres conjugacions: 1a en -ar (cantar), 2a en -er o -re (témer, batre) i 3a en -ir (dormir).
• Determinants: acompanyen el nom i el concreten: el, una, este, meua, tres.

3. Els temps verbals

• Present: el que passa ara: jo cante, tu llegixes.
• Passat: el que ja ha passat: ahir vaig cantar, hui he llegit, cantava.
• Futur: el que passarà: demà cantarem, llegiràs.

4. Sinònims i antònims

• Sinònims: paraules amb un significat igual o molt paregut: xicotet i menut; començar i iniciar.
• Antònims: paraules amb significat contrari: alt i baix; obrir i tancar.

5. Els tipus de text

• Narratiu: conta una història (un conte, una notícia).
• Descriptiu: explica com és una persona, un animal, un lloc o un objecte.
• Instructiu: explica com fer una cosa pas a pas (una recepta, les normes d'un joc).
• Argumentatiu: defén una opinió amb raons.

Exemples resolts

Exemple 1. Accentuació. Per què porta accent sofà? Separem: so-fà. La tònica és l'última: és aguda. Acaba en vocal, i per això porta accent. I pantalons? pan-ta-lons: és aguda però acaba en -ns, que no està a la llista: no porta accent.

Exemple 2. Analitzar una oració. «La xiqueta simpàtica llig un conte.»

• La, un → determinants.
• xiqueta, conte → noms.
• simpàtica → adjectiu (diu com és la xiqueta).
• llig → verb llegir, en present.

Exemple 3. Temps verbals. Canviem «Jo jugue al parc» (present) a passat i futur: «Ahir vaig jugar al parc» i «Demà jugaré al parc».

Exemple 4. Tipus de text. «Primer, renta les maduixes. Després, talla-les a trossets. Finalment, afig-hi iogurt.» → És un text instructiu, perquè explica com fer una cosa pas a pas.

Exemple 5. Sinònims i antònims. En la frase «El gos menut està content», podem canviar menut pel sinònim xicotet i content pel sinònim alegre: «El gos xicotet està alegre». Si posem els antònims, la frase canvia de sentit: «El gos gran està trist».

Recorda

• Les paraules poden ser agudes, planes o esdrúixoles; les esdrúixoles sempre porten accent.
• El nom anomena, l'adjectiu diu com és el nom i el verb expressa accions.
• Els verbs poden estar en present, passat o futur.
• Sinònims: significat paregut. Antònims: significat contrari.
• Hi ha textos narratius, descriptius, instructius i argumentatius.

Exercicis