Rondalles valencianes

Rondalles valencianes

Abans que hi haguera llibres a totes les cases, els avis i les àvies contaven històries als xiquets i a les xiquetes a la vora del foc. Eixes històries passaven de boca en boca, de pares a fills, durant molts anys. Les anomenem rondalles. En esta lliçó descobriràs què són, com són i qui les va recollir per escrit en la nostra terra.

Què és una rondalla?

Una rondalla és un conte popular tradicional. Això vol dir que:

• És molt antiga: ningú no sap qui la va inventar.
• S'ha contat de paraula moltes vegades abans d'escriure's.
• Hi passen coses màgiques o meravelloses: gegants, fades, animals que parlen, objectes encantats.
• Sovint ensenya alguna cosa: que cal ser valent, generós o llest, o que l'enveja i l'avarícia porten problemes.

Com comencen i com acaben

Les rondalles tenen unes frases especials per a començar i per a acabar. Són com una porta que obri i tanca la història.

• Per a començar: «Açò era i no era...», «Hi havia una vegada...».
• Per a acabar: «I conte contat, conte acabat», «I vet ací un gat, vet ací un gos, este conte ja s'ha fos».

Les parts d'una rondalla

Com tots els contes, una rondalla té tres parts:

• Plantejament (el principi): coneixem els personatges i el lloc.
• Nus (el mig): apareix un problema o una aventura.
• Desenllaç (el final): el problema se soluciona.

Els personatges

En les rondalles trobem quasi sempre:

• Un protagonista: sol ser una persona humil, un xiquet o el germà més menut, que és valent o espavilat.
• Un personatge dolent o un obstacle: un gegant, una bruixa, un rei avariciós.
• Un ajudant: un animal que parla, una fada o un objecte màgic.

Enric Valor i les rondalles valencianes

Enric Valor va ser un escriptor valencià nascut a Castalla (l'Alcoià). Va escoltar les rondalles que contava la gent de les comarques del sud i les va escriure en uns llibres titulats Rondalles valencianes. Gràcies a ell, hui podem llegir rondalles com Esclafamuntanyes o L'envejós de Tibi, que abans només es contaven de paraula.

Exemple: una rondalla curta

Llig esta rondalla breu, inventada a la manera tradicional:

Açò era i no era un xiquet pastor que es deia Pere. Un dia, mentre guardava les ovelles a la muntanya, va trobar una rabosa ferida. Pere li va curar la pota amb un mocador. La rabosa, que sabia parlar, li va dir: «Per haver-me ajudat, et donaré un consell: no isques del poble esta nit». Aquella nit va caure una tempesta molt forta. Pere es va quedar a casa i va avisar tots els veïns, i ningú no va prendre mal. Des d'aquell dia, tot el poble va saber que Pere tenia bon cor. I conte contat, conte acabat.

Analitzem-la pas a pas:

• Frase d'inici: «Açò era i no era».
• Plantejament: Pere és un pastor que guarda les ovelles.
• Nus: troba una rabosa ferida i ella l'avisa d'un perill.
• Desenllaç: Pere es queda a casa, avisa els veïns i tots se salven.
• Element màgic: la rabosa parla.
• Què ensenya? Que ajudar els altres té recompensa.
• Frase final: «I conte contat, conte acabat».

Ara tu

Pregunta a algú de la teua família si coneix alguna rondalla o algun conte antic. Escolta'l bé i, després, conta'l tu als teus companys de classe. Així continuaràs la tradició, com feien els nostres avis.

Altres elements de les rondalles

A més dels personatges i de les fórmules, en moltes rondalles trobem:

• El número tres: tres germans, tres proves, tres desitjos. Sovint els dos primers fallen i el tercer, el més menut, ho aconseguix.
• Llocs de la nostra terra: pobles, muntanyes i masies valencianes que els oients coneixien.
• Repeticions: frases que es diuen diverses vegades i que ajuden a recordar la història.
• Un final feliç: el bo rep un premi i el dolent rep un càstig o aprén la lliçó.

Exemple resolt: ordenar una rondalla

Ordena estes tres frases perquè formen una rondalla:

• (a) El gegant es va adormir i el xiquet va poder tornar a casa amb la gallina.
• (b) Açò era i no era un xiquet que vivia en una masia.
• (c) Un dia, un gegant li va furtar la gallina dels ous d'or.

Pas 1: busquem la fórmula d'inici: «Açò era i no era» → (b) és el plantejament.
Pas 2: busquem el problema: el gegant furta la gallina → (c) és el nus.
Pas 3: busquem com se soluciona → (a) és el desenllaç.
Resultat: b – c – a.

Recorda

• Una rondalla és un conte popular i tradicional que s'ha transmés de paraula.
• Té plantejament, nus i desenllaç, i sovint elements màgics.
• Comença amb fórmules com «Açò era i no era» i acaba amb «I conte contat, conte acabat».
• Enric Valor va recollir moltes rondalles en el llibre Rondalles valencianes.

Exercicis