Quan escrivim en valencià fem servir uns signes xicotets que són molt importants: l'accent, l'apòstrof i la ce trencada. Si els posem bé, les paraules es lligen correctament i tothom ens entén. En esta lliçó aprendràs a reconéixer-los i a usar-los.
Quan diem una paraula en veu alta, hi ha una part que sona més forta que les altres. Eixa part és la síl·laba tònica. Escolta: so-fà, ca-sa, ca-mí. En sofà i en camí la part forta és l'última; en casa és la primera.
De vegades, damunt de la vocal de la síl·laba tònica escrivim una ratlleta: és l'accent gràfic. En valencià n'hi ha de dos tipus:
Una regla fàcil per a començar: les paraules que tenen la síl·laba tònica al final i acaben en vocal porten accent: sofà, matí, cançó, ningú. En canvi, casa, taula o pilota no en porten, perquè la part forta no és l'última.
L'accent pot canviar el significat: mà (la part del cos) no és el mateix que ma (de «ma mare»). Per això cal escriure'l bé.
L'apòstrof és una coma xicoteta que escrivim a dalt: '. Serveix per a ajuntar dues paraules quan la segona comença per vocal o per h, perquè sonen millor.
Compte! La no s'apostrofa davant d'una i o una u que sonen fluixes: escrivim la idea i la universitat. Però sí que diem l'illa, perquè en illa la i és la part forta.
Davant de consonant no hi ha apòstrof: el gos, la taula, de pa.
La ç és una c amb una cueta davall. Sona com una s.
Per això, quan una paraula canvia, la ç pot canviar també: plaça → places; braç → braços.
Exemple 1. Com s'escriu: «el + ull»?
Pas 1: ull comença per vocal (u).
Pas 2: davant de vocal, el es convertix en l'.
Resultat: l'ull.
Exemple 2. Porta accent la paraula cami?
Pas 1: la diem en veu alta: ca-mi. La part forta és l'última.
Pas 2: acaba en vocal, per tant porta accent.
Pas 3: és una i, i la i sempre porta accent tancat.
Resultat: camí.
Exemple 3. Com s'escriu el plural de plaça?
Pas 1: afegim -es: plac-es.
Pas 2: davant de e no posem mai ç, i la c ja sona s.
Resultat: places.
Exemple 4. Com s'escriu «la + idea»?
Pas 1: idea comença per i, però la part forta és de: i-de-a.
Pas 2: la i sona fluixa, i la no s'apostrofa davant d'una i fluixa.
Resultat: la idea.
Exemple 5. Com s'escriu «de + hivern»?
Pas 1: hivern comença per h.
Pas 2: davant de h, de es convertix en d'.
Resultat: un matí d'hivern.
Exemple 6. Porta accent la paraula cancó? Està ben escrita?
Pas 1: el so del mig és com una s davant de o.
Pas 2: davant de o, si sona s, escrivim ç.
Pas 3: la part forta és l'última (can-çó) i acaba en vocal: porta accent tancat.
Resultat: cançó.
Exemple 7. Quina és la forma correcta: la arena o l'arena?
Pas 1: arena comença per a.
Pas 2: la davant de vocal (que no siga una i o una u fluixes) s'apostrofa.
Resultat: l'arena.
En este text hi ha tres errors. Els trobes?
«Ahir vaig anar a la plaza amb el meu cosi. Ens vam asseure davall de el arbre més gran.»
Solució: plaza → plaça (ce trencada); cosi → cosí (accent); de el arbre → de l'arbre (apòstrof). El text correcte és: «Ahir vaig anar a la plaça amb el meu cosí. Ens vam asseure davall de l'arbre més gran.»
Quina paraula està ben escrita?
Com s'escriu correctament?
En quina paraula està ben posada la ce trencada?
Quina d'estes expressions NO porta apòstrof?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valenciano - 2n Primaria?
Crear cuenta gratis