Llegendes i cançons populars valencianes

Llegendes i cançons populars valencianes

Fa molts anys, quan no hi havia televisió ni mòbils, les persones grans contaven històries i cantaven cançons als xiquets i xiquetes. Estes històries i cançons han passat d'avis a pares i de pares a fills. Per això les anomenem populars: són del poble, de tots.

Què és una llegenda?

Una llegenda és una història antiga que es conta de boca en boca. Sol parlar d'un lloc real (una ciutat, una cova, una muntanya) però hi passen coses fantàstiques que no són veritat. Les llegendes ens expliquen, a la seua manera, per què les coses són com són.

La llegenda del rat penat

En l'escut de la ciutat de València hi ha un rat penat damunt de la corona. Una llegenda conta que, fa molts anys, quan el rei Jaume I anava a entrar a València, un rat penat es va posar damunt de la seua tenda. El rei va pensar que era un bon senyal. Des d'aleshores, diu la llegenda, el rat penat és un símbol de València.

La llegenda del drac del Patriarca

Al Col·legi del Patriarca, a València, hi ha penjat un animal dissecat amb moltes dents. La gent l'anomena «el drac del Patriarca». Una llegenda conta que era un drac que vivia al riu Túria i que espantava la gent, fins que un home valent el va vèncer. En realitat és un cocodril, però la llegenda continua viva.

Què és una cançó popular?

Una cançó popular és una cançó que tothom coneix i que no sabem qui va inventar. Moltes són curtes, rimen i es canten jugant. N'hi ha de diferents tipus:

• cançons de bressol: per a fer dormir els bebés;
• cançons de joc: per a jugar a rotgle, a saltar a la corda o a fer palmes;
• cançons de festa: per a cantar en les festes del poble.

Com que passen de boca en boca, cada poble en canta una versió una mica diferent. Ací en tens dos exemples molt coneguts:

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

Caragol, treu banya,
puja a la muntanya.

Paraules noves

• llegenda: història antiga amb coses fantàstiques.
• rat penat: animal que vola de nit i penja cap per avall.
• drac: animal fantàstic, molt gran, que trau foc per la boca.
• rima: quan dues paraules acaben igual, com sol i dol.
• bressol: llitet on dormen els bebés.

Exemples

Exemple 1. Busquem la rima. En «Plou i fa sol, les bruixes porten dol», les paraules sol i dol acaben igual: rimen.

Exemple 2. Llegenda o conte? «Fa molts anys, un rat penat es va posar damunt de la tenda del rei Jaume I.» Parla d'un lloc i d'una persona reals i és antiga: és una llegenda.

Exemple 3. Busquem el símbol. Mira l'escut de València: damunt de la corona hi ha el rat penat.

Activitats per a fer a classe

1. Aprén «Caragol, treu banya» i canta-la amb els companys fent un rotgle.
2. Pregunta a casa: quina cançó et cantaven quan eres menut? Porta-la a classe.
3. Dibuixa el drac del Patriarca o el rat penat de l'escut.

Llegim un text

És de nit. L'àvia Pepa s'asseu al costat del llit de Nil i li conta una llegenda: «Fa molts i molts anys, el rei Jaume I va arribar amb el seu exèrcit prop de València. Una nit, un rat penat es va posar damunt de la seua tenda. El rei el va mirar i va pensar: "Això és un bon senyal". Per això, diu la llegenda, el rat penat està en l'escut de València». Nil obri molt els ulls. «Àvia, i ara una cançó!» L'àvia canta fluixet: «Plou i fa sol, les bruixes es pentinen...». A poc a poc, Nil tanca els ulls i s'adorm.

Preguntes sobre el text:

1. Qui conta la llegenda? (L'àvia Pepa.)
2. On es va posar el rat penat? (Damunt de la tenda del rei.)
3. Quina cançó canta l'àvia? («Plou i fa sol».)
4. Per a què servix la cançó en este text? (Per a fer dormir Nil: és com una cançó de bressol.)

Repassem

Les llegendes i les cançons populars passen de les persones grans als xiquets i les xiquetes. Les llegendes parlen de llocs reals però tenen coses fantàstiques. Les cançons populars són curtes, rimen i cada poble en canta una versió.

Exercicis