Des de la recuperació de la democràcia, la literatura en valencià ha viscut una etapa de normalitat creixent: hi ha editorials, premis, festivals, traduccions i un públic lector jove gràcies a l'escola. En esta lliçó coneixerem les tendències principals de la narrativa, la poesia i el teatre actuals i alguns dels seus autors.
A partir dels anys setanta, la novel·la valenciana abandona el ruralisme i es fa urbana i diversa. Algunes tendències:
Després de Vicent Andrés Estellés, la poesia valenciana s'obri a moltes veus. Hi ha una poesia de l'experiència, centrada en la vida quotidiana; una poesia culta, que dialoga amb els clàssics; i, en els darrers anys, una poesia molt vinculada a la música, als recitals i a les xarxes. Cantants i grups de música en valencià musiquen sovint poemes d'Estellés, d'Ausiàs March o d'autors joves, i fan arribar la poesia a públics nous.
El teatre valencià contemporani combina la crítica social, l'humor i l'experimentació. Un autor fonamental és Rodolf Sirera, que amb el seu germà Josep Lluís Sirera va escriure moltes obres; d'ell és El verí del teatre (1978), sobre els límits entre la ficció i la realitat. També cal esmentar Manuel Molins. A més del teatre de text, tenen molta importància el teatre de carrer i les companyies independents.
Internet ha canviat la manera de crear i de llegir literatura. Hi ha blocs i revistes digitals, llibres electrònics i audiollibres en valencià, i molts autors comparteixen poemes i microrelats en les xarxes socials. Els clubs de lectura de biblioteques i llibreries, presencials o en línia, ajuden a descobrir obres i a comentar-les. També han crescut els festivals literaris i els recitals en què la poesia es combina amb la música i les arts visuals.
Les editorials valencianes publiquen cada any centenars de títols en valencià, molts per al públic infantil i juvenil. La traducció funciona en les dues direccions: obres d'autors valencians es traduïxen a altres llengües i obres de la literatura universal arriben traduïdes al valencià.
Per a estar al dia, pots consultar les novetats de les biblioteques públiques, els suplements culturals dels mitjans de comunicació en valencià i les recomanacions dels premis de la crítica. Llegir literatura actual és també conéixer la societat en què vivim.
Exemple 1. Una novel·la té un detectiu, un crim en un barri de València i una crítica a la corrupció urbanística. Quin subgènere és?
Resolució: el crim, la investigació i la crítica social en un ambient urbà són trets de la novel·la negra, el subgènere que Ferran Torrent va popularitzar en valencià.
Exemple 2. Classifica per gèneres: El verí del teatre, Júlia, Gràcies per la propina.
Resolució: El verí del teatre → teatre (Rodolf Sirera). Júlia → novel·la (Isabel-Clara Simó). Gràcies per la propina → novel·la (Ferran Torrent).
Exemple 3. Per què la musicació de poemes és important per a la poesia actual?
Resolució: perquè fa arribar els poemes a persones que no llegirien un poemari, especialment joves, i manté viva l'obra d'autors clàssics i contemporanis.
Quin autor valencià és un referent de la novel·la negra i urbana?
El verí del teatre és una obra de...
Quina autora d'Alcoi va escriure la novel·la Júlia (1983)?
Quina característica descriu millor la narrativa valenciana des dels anys setanta?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis