L'argumentació: tesi i arguments

L'argumentació: tesi i arguments

Què és argumentar?

Argumentar és defensar una opinió amb raons per a convéncer algú. Argumentem quan demanem permís per a eixir, quan defenem el nostre equip o quan escrivim un article d'opinió. Els textos argumentatius són, per exemple, els articles d'opinió dels diaris, les cartes al director, els debats, els anuncis publicitaris o les ressenyes de llibres i pel·lícules.

Els elements de l'argumentació

• El tema: l'assumpte del qual es parla (per exemple, els deures escolars).
• La tesi: l'opinió principal que defensa l'autor sobre el tema («Els deures haurien de ser més curts»). Ha de ser clara i s'ha de poder resumir en una oració.
• Els arguments: les raons que donen suport a la tesi.
• Els contraarguments: les raons que defén qui pensa al contrari. Un bon argumentador els coneix i els rebat.
• La conclusió: recorda la tesi i tanca el text, de vegades amb una proposta.

Tipus d'arguments

• D'autoritat: es basa en el que diu un expert o una institució de prestigi: «Segons l'Organització Mundial de la Salut, els adolescents haurien de fer almenys una hora diària d'activitat física».
• De dades: aporta xifres o estadístiques comprovables.
• D'exemple: posa un cas concret que demostra la tesi.
• De causa-conseqüència: explica què passarà si es fa (o no) una cosa: «Si reciclem, hi haurà menys residus als abocadors».
• D'experiència personal: es basa en el que ha viscut qui argumenta. És el menys sòlid si va sol.
• D'analogia o comparació: compara la situació amb una altra semblant.
• De la majoria: «Ho pensa quasi tothom». Cal usar-lo amb compte: que molta gent pense una cosa no vol dir que siga certa.

L'estructura del text argumentatiu

• Introducció: presenta el tema i la tesi.
• Cos argumentatiu: exposa els arguments ordenats (normalment del menys al més fort, o al revés), cadascun en un paràgraf, i rebat els contraarguments.
• Conclusió: reforça la tesi.

Connectors de l'argumentació

• Per a introduir arguments: en primer lloc, a més, també, d'altra banda.
• Per a expressar causa: perquè, ja que, atés que.
• Per a expressar conseqüència: per tant, per això, així doncs.
• Per a oposar idees: però, en canvi, no obstant això, tanmateix.
• Per a concloure: en conclusió, en definitiva, en resum.

Llengua de l'argumentació

A diferència del text expositiu, el text argumentatiu és subjectiu: hi apareixen expressions d'opinió (crec que, pense que, al meu parer, és evident que), la primera persona i preguntes retòriques («De veritat volem una ciutat plena de fum?»).

Exemples resolts

Exemple 1: identificar tesi i arguments

Text: «Crec que l'institut hauria de tindre un hort escolar. En primer lloc, els alumnes aprendrien de manera pràctica com creixen les plantes. A més, menjarien més fruita i verdura, ja que les haurien cultivades ells mateixos. Hi ha qui diu que costaria massa diners; no obstant això, les llavors i les eines són barates i les famílies podrien col·laborar. En conclusió, un hort seria una inversió xicoteta amb molts beneficis.»

• Tema: l'hort escolar.
• Tesi: «l'institut hauria de tindre un hort escolar».
• Arguments: aprenentatge pràctic (causa-conseqüència) i alimentació més sana (causa-conseqüència).
• Contraargument i refutació: «costaria massa diners» → les llavors i les eines són barates.
• Conclusió: «una inversió xicoteta amb molts beneficis».
• Connectors: en primer lloc, a més, ja que, no obstant això, en conclusió.

Exemple 2: construir un argument millor

Tesi: «Cal llegir cada dia».
Argument feble: «Perquè sí, és important».
Argument millor (causa-conseqüència): «Llegir cada dia amplia el vocabulari, i això ens ajuda a expressar-nos millor en tots els estudis».

Exemple 3: refutar un contraargument

Tesi: «L'institut hauria d'obrir la biblioteca a l'hora del pati». Contraargument: «Ningú hi aniria». Refutació: «És cert que no tots els alumnes hi anirien; no obstant això, molts no tenen un lloc tranquil per a estudiar a casa, i per a ells la biblioteca seria molt útil». Fixa't en l'estructura: reconeixem part del contraargument («És cert que...»), introduïm l'oposició amb un connector («no obstant això») i donem una raó més forta.

Exercicis