Presentacio academica amb recerca

Presentació acadèmica amb recerca

Una presentació acadèmica és una exposició oral, normalment acompanyada de diapositives, en què expliques a un públic el resultat d'una recerca: has buscat informació fiable sobre un tema, l'has seleccionada, l'has organitzada i ara la comuniques de manera clara. En aquesta lecció veuràs les fases del treball, com triar i citar les fonts, com estructurar l'exposició i com preparar un bon suport visual.

Fase 1: delimitar el tema i formular preguntes

Un tema massa ampli («La Mediterrània») és impossible de tractar en deu minuts. Cal delimitar-lo: «Els plàstics a les platges de la costa catalana». Després es formulen dues o tres preguntes de recerca que guiaran tot el treball: D'on vénen aquests plàstics? Quins efectes tenen? Què s'hi pot fer?

Fase 2: buscar i avaluar les fonts

No tota la informació d'internet és fiable. Abans d'utilitzar una font, comprova-la amb aquestes preguntes:

• Autoria: qui ho ha escrit? És un expert, una institució, un mitjà reconegut, o un autor anònim?
• Actualitat: de quan és? Les dades caduquen, sobretot en ciència i en estadística.
• Objectivitat: vol informar o vol vendre'm alguna cosa o convèncer-me?
• Contrast: la mateixa dada apareix en altres fonts independents?

Són fonts generalment fiables les institucions oficials (organismes públics, universitats), les enciclopèdies de referència, els llibres especialitzats i els mitjans de comunicació de qualitat. Cal anar amb compte amb fòrums, xarxes socials i pàgines sense autor ni data.

Fase 3: prendre notes i citar

Mentre llegeixes, pren notes amb les teves paraules i apunta sempre d'on surt cada idea. Copiar el text d'una altra persona i presentar-lo com a propi és plagi, i en un treball acadèmic és una falta greu. Quan fas servir paraules literals, les poses entre cometes i n'indiques l'autor. Al final de la presentació hi ha d'haver una diapositiva de bibliografia o fonts consultades. Un model senzill per a una pàgina web és:

Autor o institució (any). Títol de la pàgina. Nom del web. Adreça (URL). Data de consulta.

Fase 4: estructurar l'exposició

• Introducció: saluda, presenta el tema i explica per què és interessant. Pots començar amb una pregunta o una dada sorprenent per captar l'atenció. Anuncia les parts de l'exposició.
• Desenvolupament: respon les preguntes de recerca en un ordre lògic (causes → conseqüències → solucions, per exemple). Fes servir exemples i dades amb la seva font.
• Conclusió: resumeix les idees principals, dona la teva valoració i obre un torn de preguntes. Acaba agraint l'atenció.

Els connectors ajuden el públic a seguir-te: en primer lloc, a continuació, d'altra banda, per exemple, per tant, en conclusió.

Fase 5: el suport visual i l'expressió oral

• Cada diapositiva ha de tenir una idea principal i poc text: paraules clau, no paràgrafs. La diapositiva t'acompanya, no es llegeix.
• Fes servir imatges, gràfics o mapes que aportin informació, i indica'n la procedència.
• Lletra gran i llegible, i bon contrast entre el text i el fons.
• En parlar: registre formal, vocabulari precís, volum i ritme adequats, mirada al públic i postura oberta. Assaja amb rellotge per ajustar-te al temps.

Exemples resolts

Exemple 1. Delimitar un tema. Tema inicial: «L'esport». Aquest tema és massa general. Una versió delimitada seria: «Els beneficis de l'activitat física en els adolescents». Preguntes de recerca: Quanta activitat física es recomana als adolescents? Quins beneficis té per a la salut física i mental? Quants adolescents la fan? Ara ja sabem què buscar.

Exemple 2. Avaluar fonts. Per al tema anterior trobem tres fonts:

• (a) Una pàgina d'un organisme oficial de salut, amb data recent i referències → fiable.
• (b) Una pàgina d'una marca de begudes energètiques que diu que el seu producte «millora el rendiment escolar» → poc objectiva: té interès comercial.
• (c) Un missatge en una xarxa social, sense autor ni data, amb un percentatge que no apareix enlloc més → no fiable: no es pot contrastar.

Exemple 3. Millorar una diapositiva. Versió dolenta: un paràgraf de dotze línies copiat d'una web. Versió bona: títol «Beneficis de l'esport», tres punts breus (cor i ossos més forts, menys estrès, millor descans), un gràfic senzill i la font a sota en lletra petita.

Exemple 4. Inici d'exposició. «Bon dia a tothom. Sabíeu que molts adolescents no fan l'activitat física que es recomana? Avui us parlaré de per què moure's és tan important a la nostra edat. Primer veurem què recomanen els experts, després quins beneficis té i, finalment, algunes propostes per al nostre institut.»

Exercicis