Debat parlamentari i argumentació avançada

Debat parlamentari i argumentació avançada

Introducció

Al Parlament, els diputats i les diputades discuteixen les lleis abans d'aprovar-les. No criden ni s'interrompen: cadascú parla quan li toca, defensa la seva posició amb arguments i escolta la dels altres. A classe podem fer el mateix amb un debat parlamentari: un debat organitzat amb normes, torns de paraula i una votació final. En aquesta lliçó aprendràs com s'organitza i, sobretot, com es construeixen bons arguments.

Explicació

Què és un debat parlamentari

És un debat formal sobre una proposta (per exemple: «Cal prohibir els mòbils a l'escola»). Hi ha dos grups:

• El grup a favor, que defensa la proposta.
• El grup en contra, que s'hi oposa.

Una persona fa de president o presidenta de la sessió: obre el debat, dona i retira la paraula, controla el temps i fa respectar les normes. Al final, el públic o la classe vota.

Les parts del debat

1. Obertura: el president presenta la proposta i les normes.
2. Exposició inicial: cada grup explica la seva postura i els arguments principals (per exemple, tres minuts cadascun).
3. Rèplica: cada grup respon als arguments de l'altre. Aquí cal haver escoltat bé!
4. Conclusió: cada grup resumeix per què té raó.
5. Votació: la classe decideix quin grup ha convençut més.

Com es construeix un bon argument

Una opinió sola no convenç («Els mòbils són dolents»). Cal acompanyar-la d'un argument, és a dir, d'una raó que la justifiqui. Hi ha diversos tipus d'arguments:

• Argument de dades: es basa en xifres o fets comprovables. «En una enquesta de la nostra escola, 18 de cada 25 alumnes van dir que es distreuen amb el mòbil.»
• Argument d'autoritat: cita una persona o institució experta. «Molts metges recomanen no fer servir pantalles abans d'anar a dormir.»
• Argument d'exemple: explica un cas concret. «L'any passat, a la classe de 6è, van deixar els mòbils a la taquilla i van parlar més a l'esbarjo.»
• Argument d'experiència: parteix del que ha viscut qui parla. «Quan faig els deures amb el mòbil a prop, trigo el doble.»
• Argument de causa i conseqüència: mostra què passarà si es fa una cosa. «Si no hi ha mòbils, hi haurà menys distraccions i, per tant, s'aprendrà més.»

La rèplica i la contraargumentació

En un debat avançat no n'hi ha prou amb repetir els teus arguments: cal rebatre els de l'altre grup. Per fer-ho, primer reconeixes el que diu i després expliques per què no és suficient: «És cert que el mòbil pot ser útil per buscar informació; ara bé, a l'escola ja tenim ordinadors per fer-ho.» Aquesta tècnica s'anomena concessió: acceptes una part de l'argument contrari per fer més forta la teva resposta.

Connectors útils

• Per ordenar: en primer lloc, en segon lloc, finalment.
• Per afegir: a més, també, d'altra banda.
• Per oposar: però, en canvi, ara bé, tanmateix.
• Per mostrar conseqüència: per tant, així doncs, per això.
• Per concloure: en conclusió, en resum, per acabar.

Normes de respecte

Es critiquen les idees, mai les persones. No s'interromp qui parla, es demana la paraula aixecant la mà i es fa servir un registre formal: «Senyora presidenta», «el grup en contra ha afirmat que…». Les fal·làcies, com ara atacar l'altre («tu no en saps res») en lloc del seu argument, no valen en un debat seriós.

Exemples resolts

Exemple 1. Proposta: «Cal allargar l'esbarjo deu minuts». Classifica aquests arguments:

• «Segons l'Organització Mundial de la Salut, els infants han de fer activitat física cada dia.» → argument d'autoritat (cita una institució experta).
• «A la nostra classe, 20 de 24 alumnes diuen que tornen més concentrats després de jugar.» → argument de dades.
• «Jo, després de córrer, entenc millor les explicacions.» → argument d'experiència.

Exemple 2. Transforma una opinió en un argument complet amb concessió.

Opinió: «Els deures del cap de setmana s'haurien de treure.»

Argument complet: «En primer lloc, el cap de setmana és per descansar i passar temps amb la família. És cert que repassar ajuda a recordar; ara bé, es pot repassar entre setmana sense perdre el temps de lleure. Per tant, proposem treure els deures del cap de setmana.»

Fixa't que hi ha: una idea, un connector d'ordre, una concessió («És cert que…; ara bé…») i una conclusió amb «per tant».

Exemple 3. Rèplica correcta i incorrecta.

• Incorrecta: «Això que dius és una ximpleria.» (Ataca la persona i no dona cap raó.)
• Correcta: «El grup a favor diu que l'esbarjo llarg cansa; en canvi, les dades de la classe mostren que tornem més concentrats.»

Exercicis