Accent obert i tancat. Apostrofacio

Accent obert i tancat. Apostrofació

Introducció

Quan escrivim en català, algunes paraules porten un petit signe damunt d'una vocal: l'accent. L'accent ens diu quina síl·laba sona més forta i, a vegades, com sona la vocal. En aquesta lliçó aprendràs que hi ha dos tipus d'accent, quan s'han de posar i què és l'apostrofació, que serveix per ajuntar dues paraules quan la segona comença per vocal.

Explicació

1. Dos tipus d'accent

• Accent obert (`): el traç baixa cap a la dreta. Es posa sobre à, è, ò. Exemples: mamà, sofà, cafè, pagès, però, allò.
• Accent tancat (´): el traç puja cap a la dreta. Es posa sobre é, í, ó, ú. Exemples: també, adéu, camí, cosí, cançó, botó, ningú.

Truc per recordar-ho: la a sempre porta accent obert (à). La i i la u sempre porten accent tancat (í, ú). La e i la o poden portar-ne de tots dos tipus: depèn de com sonen: compara cafè amb també, i però amb cançó.

2. Quan posem accent?

Primer busquem la síl·laba tònica, la que sona més forta. Després mirem on és:

• Paraules agudes (la tònica és l'última síl·laba): porten accent si acaben en vocal, en -as, -es, -is, -os, -us o en -en, -in. Exemples: cafè, camí, cançó, pagès, anglès. No en porten: paper, menjar, ocell.
• Paraules planes (la tònica és la penúltima): porten accent quan no acaben com les agudes que en porten. Exemples amb accent: fàcil, àlbum, telèfon. Sense accent: casa, llibre, examen, joves.
• Paraules esdruixoles (la tònica és l'antepenúltima): porten accent sempre. Exemples: música, número, pàgina, síl·laba.

3. L'apostrofació

Apostrofar vol dir treure una vocal i posar-hi un apòstrof ('), perquè dues vocals juntes no sonin malament.

• Articles el i la: davant de vocal o de h es converteixen en l': l'arbre, l'home, l'escola, l'aigua.
• Compte! La no s'apostrofa davant de i o u que no sonen fortes: la universitat, la idea. En canvi: l'illa, l'ungla.
• Preposició de: davant de vocal o de h fa d': d'Anna, d'hivern, d'aigua.
• Pronoms em, et, es: davant d'un verb que comença per vocal fan m', t', s': m'agrada, t'estimo, s'ha trencat.

4. Errors que fem sovint

• Posar accent a totes les paraules agudes. Paper, menjar i ocell són agudes, però no acaben en vocal ni en -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in: no porten accent.
• Oblidar l'accent de les esdruixoles. Si la paraula és esdruixola, sempre porta accent: música, pàgina, número.
• Girar el traç de l'accent. Recorda: à sempre obert; í i ú sempre tancats. Mai no escriurem «così» ni «camì».
• Apostrofar sense mirar la vocal. Escrivim l'aigua i d'Anna, però la universitat.
• Deixar dues vocals juntes. No escrivim «el home» ni «de hivern»: escrivim l'home i d'hivern.

5. Com ho practiquem?

Quan llegeixis un conte, busca les paraules que porten accent i fixa't en el traç: va cap avall (`) o cap amunt (´)? Després digues-les en veu alta i pica de mans a la síl·laba que sona més forta. Així aprendràs a trobar la síl·laba tònica, que és el primer pas per saber si una paraula porta accent.

Exemple

Exemple 1. Porta accent «camio»?

1. Separem: ca-mi-o. La síl·laba que sona més forta és l'última: és aguda.
2. Acaba en vocal (o), i les agudes acabades en vocal porten accent.
3. La o sona tancada, com a botó: accent tancat.
4. Solució: camió.

Exemple 2. Porta accent «facil»?

1. Separem: fa-cil. Sona més forta la primera, que és la penúltima: és plana.
2. Acaba en -l, que no és cap de les terminacions de la llista: les planes així porten accent.
3. La vocal és una a, i la a sempre porta accent obert.
4. Solució: fàcil.

Exemple 3. Apostrofa. «la escola» → l'escola (la davant de vocal). «de hivern» → d'hivern (de davant de h). «em agrada» → m'agrada. «la universitat» → es queda igual, perquè la u no sona forta.

Exemple 4. Porta accent «musica»?

1. Separem: mu-si-ca. Sona més forta la primera síl·laba, que és l'antepenúltima: és esdruixola.
2. Les esdruixoles porten accent sempre.
3. La vocal és una u, i la u sempre porta accent tancat.
4. Solució: música.

Exemple 5. Porta accent «paper»?

1. Separem: pa-per. Sona més forta l'última síl·laba: és aguda.
2. Acaba en -r, i les agudes acabades en -r no porten accent.
3. Solució: paper, sense accent.

Exemple 6. Porta accent «examen»?

1. Separem: e-xa-men. Sona més forta la síl·laba xa, que és la penúltima: és plana.
2. Acaba en -en. Les planes acabades en -en no porten accent.
3. Solució: examen, sense accent.

Exercicis